En una roda de premsa, Barceló ha informat de què actualment el 56,8 % dels empresaris de Balears consideren que el seu volum de negoci disminuirà durant aquest any, respecte el 38 % que creu que es mantindrà estable. A més, vuit de cada deu empresaris de l'arxipèlag vaticina que mantindrà el mateix número d'ocupacions, mentre que sis de cada deu considera que també mantindrà la seva inversió.
«Si no hi ha canvis i tot apunta que no els haurà, és probable que tots els trimestres del 2009 tinguin taxes de creixement negatiu», ha sentenciat. Així, davant la previsió de què el creixement de l'economia balear es redueixi en més d'un 1,5 % en 2009, el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual, ha apostat per negociar anualment els convenis col·lectius, en els quals, segons la seva opinió, els increments salarials pactats «no han d'anar referenciats» a l'IPC.
Alhora, ha instat els sindicats que redueixin l'absentisme laboral, ja que, segons ha criticat, «resten productivitat» a les empreses i, en aquesta línia, ha subratllat que «no coneixem cap país d'Europa amb aquest absentisme laboral». Una altra de les mesures que ha proposat per afrontar l'actual situació econòmica és que l'Estat «redueixi els costos de contractació laboral i l'aportació a la Seguretat Social de les empreses», la qual cosa, segons la seva opinió, «generaria més ingressos a les administracions».
D'altra banda, Gual ha remarcat que el Govern, els Consells Insulars i els Ajuntaments han de pagar com més aviat millor l'elevat deute que mantenen amb les empreses que han contractat per fer diferents serveis, a causa de què, segons ha remarcat, actualment, tenen «falta de liquiditat», tenint en compte que els ajornaments d'aquests pagaments «no poden ser compensats amb les pòlisses de circulant».
El president de la Cambra de Comerç ha recalcat que la crisi econòmica també és una bona oportunitat perquè aquelles empreses de Balears que estiguin consolidades, apostin per buscar mercats a l'exterior, tal com, segons ha revelat, han fet diversos emprenedors del sector de l'alimentació, que han realitzat un viatge a Corea del Sud, on han vist que tenen «oportunitats d'instal·lar-se en aquest país asiàtic». A més, ha avançat que en els pròxims dies, 15 empreses de les noves tecnologies de la informació faran un viatge a Xile per analitzar aquest mercat i estudiar una possible implantació.
ECONOMIA BASADA EN L'ESPECULACIÓ
Pel que fa a l'autocrítica que fa la Cambra de Comerç respecte a la responsabilitat que tenen les empreses en l'actual situació, Gual ha estimat que els empresaris es van deixar «enlluernar» pel boom en el sector de la construcció, el que va generar una economia basada en l'especulació, mentre que «va desaparèixer l'economia productiva».
«Ara s'està pagant allò», ha lamentat, i alhora ha sostingut que quan l'economia registrava uns alts índexs de creixement, els empresaris turístics de les illes haurien d'haver apostat per millorar el producte, per competir en el futur a escala internacional en el segment mitjà i alt, en lloc d'haver potenciat el segment sota.
Preguntat per on està tots els diners que van guanyar les empreses durant els anys d'auge de l'economia, Gual ha indicat que els beneficis estan invertits, si bé ha recordat que davant la crisi financera, aquestes inversions en la Borsa s'han reduït de manera considerable. «Qui tenia alguna cosa que valia un milió ara té 600 mil», ha assenyalat, i alhora ha reiterat que el «gran error comès» ha estat que no es va apostar per una economia productiva.
Per tant, ha recalcat que «ara més que mai convé reaccionar de manera ràpida i imaginativa», a causa que si les propostes que es feien abans de la crisi eren a mitjà o llarg termini, ara s'han d'adoptar mesures a curt termini per una «qüestió de supervivència» davant l'actual «cercle viciós de la crisi immobiliària i, alhora, financera, de consum i inversions que té parat el sistema productiu».
En aquest sentit, ha destacat que el prioritari és «recuperar la normalitat del sistema financer», ja que un sistema «sota sospita d'inestabilitat i que ha d'estar sotmès a intervencions no aporta una solució». Pel que fa al marc laboral, ha insistit que s'han de fer reformes, per a la qual cosa «totes les parts han de ser generoses» i ha afegit que en el moment actual, «no funciona la conflictivitat laboral, perquè impedeix el funcionament de les empreses».
A més, Gual ha destacat la importància de les mesures econòmiques que implantin els Governs del Regne Unit i Alemanya, ja que si aquestes afecten directament als ciutadans, repercutirà positivament en les xifres de turistes britànics i alemanys que arribin a les illes durant aquest temporada turística.
Precisament, la directora d'Estudis de la Cambra de Comerç ha destacat que el 2008 va arribar un 1% menys de turistes que l'any passat, després d'arribar a la xifra de 13,1 milions (4,05 milions d'alemanys, 3,3 milions de britànics i 2,7 milions d'espanyols), si bé ha indicat que la despesa turístic s'ha reduït en un 22 %, fins a situar-se en 8.146 milions d'euros. Així, ha augurat que en 2009, continuarà disminuint la despesa turístic, mentre que augmentarà el nombre de visitants que apostin per la modalitat del 'tot inclòs'.
SITUACIÓ ECONÒMICA EL 2008
Cati Barceló ha informat que en el quart trimestre del 2008, l'economia balear ha registrat un increment negatiu del 0,8%, el que s'ha reflectit en una disminució del 0,8% en el sector de la Indústria, del 3,5% en la Construcció i del 0,4% en els Serveis.
En aquesta línia, ha indicat que les previsions per al 2009 «empitjoren», tenint en compte que l'any passat, la matriculació de camions i furgonetes va disminuir en un 48,8%; l'Índex de Producció Industrial en un 4,6%, mentre que l'Índex de Preus Industrials es va incrementar en un 7,9%, el que «va restar competitivitat a les empreses».
Respecte a la població ocupada, va disminuir una mitjana del 10,8%, mentre que els aturats van augmentar en un 27,3%, el que ha significat 3.000 persones desocupades més cada mes.
Pel que fa al comerç exterior, Barceló ha revelat que de gener a novembre, les exportacions productives han augmentat un 4,8%, mentre que les totals, en les que s'inclouen les partides distorsionants (motors d'avions i embarcacions i el petroli) s'han reduit en un 4,1% (1.306 milions d 'euros).
Per contra, les importacions totals van disminuir un 22%, tot i que si es descompten les partides distorsionants suposa una reducció del 2,7% (682,4 milions d'euros). Aquesta caiguda de les importacions ha suposat una millora del dèficit exterior sense partides distorsionants, que s'ha situat en 272,87 milions d'euros, el que ha significat un descens del 12,1%, respecte a 2007.
Finalment, ha revelat que entre gener i novembre del 2008, la superfície a construir s'ha reduït en un 54,7%, mentre que la compravenda de pisos ha disminuit un 39,4%, el que s'ha traduit en un augment de l'atur en un 81,3%.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pareix evident que una part dels immigrats se'n tornen. També sembla que la crisi serà molt llarga i que el model suïcida de creixement que hem tengut els deu anys darrers no tornarà mai, sortosament. I encara, fa no gaire més de dos mesos, podíem llegir unes previsions, fetes per economistes pretesament seriosos, segons les quals, dins els deu anys que vénen, les Balears guanyarien 200.000 habitants en forma d'immigrats. On tenen el cap, els economistes? El que em pareix segur és que, dins aqueixs deu anys en qüestió, les nostres Illes perdran habitants. I si no, ja en parlarem, si som vius.
La Cambra de Comerç diu això i el senyor Manera diu que creixerem . Si la gent tan "autoritzada" rellisca d'aquesta manera, val més confiar el nostre futur a Rappel , a Nostradamus, o als drapaires. I per això han estudiat tant?