TW
0

Pareix que els sindicats han dit "prou". Ahir sortiren en manifestació pels carrers de Palma, en una protesta per l’ocupació i contra els acomiadaments. I, com sempre, divisió a l’hora de xifrar-ne la participació. Segons la Policia Municipal, foren 2.000 els assistents. En canvi, les centrals convocants n’apujaren el nombre fins a 3.500. El resultat exacte, per ventura, quedà entremig. Però no són els nombres els que imprimiren un caràcter especial a la manifestació. Ahir, el que sorprengué de veres fou el llenguatge utilitzat pels delegats sindicals. El cas de José Benedicto, líder de CCOO a les Illes, és molt il·lustratiu d’aquesta evolució del discurs. Inicià l’speech amb "una salutació combativa" per animar després a la lluita contra el sistema capitalista. Llavors, va assegurar: "Alguns hi diferencien entre capitalisme de rostre humà i salvatge. Idò jo no en conec cap que no sigui salvatge!".

I és que les paraules d’ahir, incendiàries i combatives, feia molts d’anys que no s’havien sentit als carrers de Palma. El mateix Lorenzo Bravo, de la UGT, cridà davant la multitud un encès "visca la classe treballadora!". Hi havia qui es pensava que, al final del míting, acabarien per cantar la Internacional! La crisi econòmica –i de pànic– ha alterat definitivament la relació de forces entre sindicats i empresaris. Els ànims s’han escalfat. I la manifestació així ho evidencià.

Casa Buades, present

Per exemple, amb la presència d’un bloc de manifestants –molt nombrós– de treballadors de Casa Buades afectats pels acomiadaments. Foren ells els qui reberen més crits de solidaritat al llarg del recorregut per Palma. I els qui més pancartes pròpies, un total de cinc, duien amb orgull. "Teka igual a deslocalització industrial" i "Buades sí, no a Kaping" eren alguns dels seus eslògans. I si a Palma defensaven els llocs de feina que es perdran a Binissalem, a Maó reivindicaven l’ocupació en fàbriques com Kraft i El Caserío. Benedicto, portaveu de CCOO, ho digué clar: "Uns produeixen formatge a Maó i uns altres, aixetes a Binissalem. Però és la mateixa lluita!".

De fet, la de la capital no fou l’única protesta arreu de l’Arxipèlag. Un miler de manifestants sortí a la capital menorquina, com també ho feren prop de 500 eivissencs. Tot i la distància, una mateixa consigna: "Contra els acomiadaments, mobilització". David Díaz, portaveu d’USO, posà èmfasi en la unitat dels treballadors. I Benedicto el seguí exclamant allò d’unitat, unitat i unitat. Una estructura verbal que recorda, encara ara, la de Julio Anguita. Però Anguita, com el també pecero Cayo Lara, clama ara per la vaga general. I ahir, en la manifestació, es reclamà aquest extrem. Era, sobretot, la central d’orientació anarquista, la CGT, qui ho exigia. I la pau entre sindicats, la unitat d’acció... tornava a trencar-se, si és que ha arribat a existir mai.

CGT: "Vaga general!"

Pep Juárez, portaveu de la CGT, criticà durament "les burocràcies sindicals –en referència a CCOO, USO i la UGT–. Estan domesticats i l’únic que fan és signar els ERO", afegí l’històric sindicalista. I cridà a una aturada general. "Necessitam una convocatòria potent. I és evident que costa fer una bona vaga, però s’ha de lluitar per dur-la endavant". De fet, aquest sindicat d’orientació anarquista estima que hi ha raons de sobres per convocar-ne una de general.

N’hi ha motius de sobres

I esmenten els prop de 80.000 aturats residents a les Illes –si algun dia sortissin tots al carrer!–; la presentació contínua dels ERO, el desmantellament del sector aeri vinculat amb les Illes balears –Spanair, Futura, KLM, AeBal... "Hi ha motius de sobres per anar a la vaga", adverteix l’històric dirigent de la CGT Josep Juárez.I mentre Juárez parla, els afiliats a la CGT que l’envolten comencen a cridar "el capitalisme és terrorisme". I altres lemes, com "Zapatero, dimissió". Però els sindicats tradicionals rebutgen la convocatòria d’una vaga precisament per aquest darrer personatge, el president del Govern. I és que, després de manifestar que no abaratirà l’acomiadament ni reduirà les prestacions socials, s’ha guanyat uns sindicats acostumats a la negociació. I als pactes a la Moncloa. I a la famosa pau social. Que són, al cap i a la fi, els fonaments de la crisi d’avui dia.

EU hi participa, el PSIB només ho "comprèn"

Tot i l’evident caràcter reivindicatiu de la protesta, els sindicats tenen la comprensió (o no bel·ligerància) del Govern balear. La mateixa consellera de Treball, Joana Barceló, havia afirmat durant les hores prèvies a la manifestació que la preocupació sindical "és compartida" pel Govern. Ja des d’un punt de vista més analític, la consellera dona el vistiplau que els sindicats de classe "expressin" amb protestes al carrer la seva posició en relació amb el tancament d’empreses i dels acomiadaments. No debades, "es donen diferents motivacions [...] i s’han d’analitzar una per una". Esquerra Unida, en canvi, participà en bloc a la manifestació. La consellera d’Afers Socials, Fina Santiago; el tinent de batle de Cort Eberhard Grosske; la directora de l’Institut de la Dona, Lila Thomàs, i Manuel Cámara hi assistiren.