Autoocupació, quin remei!

"No atenc més gent perquè no don a l’abast", diu el responsable del servei Feim empresa de Pimem, Víctor Arenas. Això és: un màxim de cinc persones al dia a les quals, a més de passar "consulta", ha d’ajudar-les a elaborar un pla de viabilitat per a la seva empresa o projecte de negoci.

Segons Arenas, des del novembre del 2007, "quan la situació al mercat laboral començà a empitjorar", hi ha hagut un notable increment, de devers el 20%, dels usuaris que passen a rebre informació del servei. Una situació que des de la primavera d’enguany s’ha accelerat i que la presentació del concurs de creditors voluntari de les 14 empreses de Vicenç Grande disparà.

Majoritàriament, es tracta de gent que vol consolidar les seves empreses, però també de qui demana crear-ne de noves.

Per tipologia de demandes, "entre el 40% i el 50% vénen per problemes de finançament relacionats amb els seus comptes de resultats, impagaments o inversions per fer reformes i compra de maquinària", precisa.

Després apareixen els que volen assessorar-se per temes més generals, per tal d’ajustar les despeses de la seva empresa i fer el negoci més viable. Una de les principals dificultats, diu Arenas, "és que hi ha poques ajudes i les que hi ha, estan mal publicitades".

Les dones, per davant

D’entre els qui acudeixen a informar-se, diu, la majoria són dones, "devers un 65% dels nostres usuaris". Cosa lògica, segons Arenas, "perquè elles estan més preparades i són molt més dinàmiques". Però també ocorre "com a conseqüència de les dificultats que tenen per entrar en el mercat laboral". El perfil de la dona: amb estudis mitjans o superiors que volen formar part del sector serveis, com a "consultores, assessores o comptables", per exemple.

"Si continua aquesta taxa, la tendència s’invertirà i les dones es menjaran el mercat laboral. D’aquí a deu o vint anys hi haurà més dones fent feina que no homes", assegura Arenas.

Baixa l’arribada d’immigrants

En canvi, la xifra d’immigrants que acudeix al servei, segons assenyala Arenas, "ha baixat bastant, perquè molts es plantegen partir cap al seu país d’origen de nou a causa de la situació econòmica".

Les Balears, sobretot en el sector serveis (turisme, comerç i serveis a d’altres empreses com jardiners, fusters o pintors), són una comunitat amb moltes microempreses.

Però la situació, segons alerta Arenas, seria molt pitjor a les Illes –malgrat les xifres de l’atur– si no hi hagués tanta de gent que s’ha donat d’alta com a autònoms. "Creixen tots els anys, però la xifra es disparà el 2005. El mes de gener del 2005 hi havia 75.000 autònoms i el novembre d’enguany se n’han registrat 90.000. I, paradoxalment, les empreses cauen", diu.

Un altre dels centres que ha detectat un augment en les demandes per crear noves empreses és l’oficina palmesana de l’IMFOF.

Segons Maria Antònia Boyeras, directora general de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palma, "les visites han pujat moltíssim perquè hi ha molta gent que hi té interès i cerca solucions, ve a les nostres oficines per assessorar-se i els tècnics els ajuden a redactar un pla de viabilitat per veure si l’empresa pot sortir o no envadant. Això, tenint en compte els temps que corren, és vital", indica.

Fins al mes de setembre, el perfil majoritari de l’emprenedor que sol·licità informació a l’IMFOF correspon a dones (55,46%) amb estudis mitjans (29,90%) i amb una edat entre els 26 i 35 anys.

Dels emprenedors assessorats, un 27,87% correspon a activitats relacionades amb el comerç, seguit d’un 20,84% per activitats relacionades amb l’hostaleria.

Tant la CAEB com la Cambra de Comerç confirmen la pujada de les demandes, tot i que encara no disposen de dades comptabilitzades.