L'organisme, que funciona com a Banc Central dels Estats Units, va indicar en un comunicat que el programa de rescat financer va comptar amb “tot el suport” del Departament del Tresor.
“El préstec inclou condicions i terminis concebuts a fi de protegir els interessos del Govern dels Estats Units i els contribuents”, va dir el comunicat.
La Reserva Federal va assenyalar que en decidir l'operació es va determinar que “en les actuals circumstàncies, el col·lapse d'AIG podria agregar nivells ja importants de fragilitat al mercat financer i conduir a costos financers substancialment més alts, una menor riquesa domèstica i una gestió econòmica materialment més feble.”
Va afegir que l'objectiu del mecanisme de liquiditat és ajudar que AIG compleixi els seus compromisos.
“Aquest préstec facilitarà el procés a través del qual AIG vendrà alguns dels seus negocis de forma ordenada amb la menor alteració possible de l'economia general”, va afegir.
Aquest “mecanisme de liquiditat” té un termini de 24 mesos i els interessos s'acumularan sobre la suma del deute pendent a una taxa de Libor a tres mesos més 850 punts bàsics, va assenyalar el comunicat.
Fonts financeres van indicar que el pla salvaria AIG de la fallida en un nou capítol de la crisi que ha sacsejat al sector financer nord-americà i que s'ha estès a tot el món.
L'anunci que la Reserva Federal havia donat el seu acord al pla de rescat es va difondre després que AIG indicàs que les seves operacions continuaven avui amb normalitat i que no projectava reduir el capital de les seves filials per aconseguir la liquiditat que necessita a curt termini.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si aquesta mesura hagués estat presa per un govern europeu o sud-americà, els cercles polítics i económics "liberals" xerrarien de "nacionalització encoberta" i d'"intolerable intervencionisme estatal". Com fan comptes els governants nord-americans justifcar aquesta intervenció en favor d'una empresa privada?