L'allargada ombra de l'atur

Aquest és el cas de Joaquín Moreno, un jove per qui fer coa per trobar feina és una situació nova. "Jo havia treballat a la construcció, a supermercats... a qualsevol cosa que m’oferissin", reconeix. "És que sempre hi havia qualque cosa per fer! Enguany és el primer, sens dubte, que pas a l’atur".

És jove, però les seves responsabilitats són grans. Una dona i un nadó representen la seva família i un gran repte, si no té cap salari amb què viure. Tal volta podríem dir "sobreviure", perquè hi ha persones, com Awadah, que fins i tot es juguen la pròpia alimentació. "No job, no future", assegura en un anglès correcte.

Awadah no ha après encara el castellà, ni tampoc el català. Tan sols du sis mesos a Palma. Arribà un moment en què decidí abandonar Kenya a la recerca d’una vida que de veres mereixi esser viscuda. Awadah, com Joaquín Moreno, no creia que toparia amb tantes dificultats per cercar una ocupació. El mateix Moreno ho reconeix: "Jo sabia que les coses s’havien torçat molt, però ja fa temps".

Ell calcula que això és una realitat des de fa un any. "Tanmateix, els dos darrers mesos la crisi s’ha aguditzat molt", afegeix. De fet, els responsables del SOIB no creuen que sigui una situació de l’agost, històricament temporada de treball a causa del turisme.

Yurí també pensava que l’agost era per als pencaires, però afirma que "no és ben bé així". "Des que vaig arribar, fa set mesos, mai no m’havia mancat la feina a l’obra". Tot i això, aquest bolivià espera també el seu torn a l’INEM.

Que la crisi afecta tots els sectors és evident quan xerra Eva González. "Tenc experiència i idiomes, però res", assegura. A ella, no li ha sortit res com a dependenta. Un grapat de testimonis que, per fi, posen rostre a un concepte abstracte: el mot "crisi", es troba ja a l’ombra de l’atur.