35% menys de caixa al sector hostaler

Amb terrasses a mig gas, les caixes enregistradores són mig buides. Aquesta és la desoladora estampa del comerç palmesà, que sap d’on ve, però no cap a on camina.

Una confessió demolidora, la d’Àlex: "Enguany estam fent un 35% menys de caixa respecte a l’estiu passat". Ell és l’encarregat del restaurant Gòtic, a la cèntrica plaça de la Llonja. I no tan sols diu que el nombre de turistes decreix, sinó que, a més a més, consumeixe menys. "Els comptes són més barats, perquè comparteixen les tapes i, fins i tot, l’aigua!", diu entre consternat i rialler.

A la carta es poden llegir uns dàtils amb bacon, per 7,5 euros. Una truita, producte turístic per excel·lència, 5,5. I una ració de gambes, uns 10 euros. Tan buides estan les butxaques del turista? A pocs metres del restaurant Gòtic es troba la mítica cerveseria Mac Gowans, qui tampoc no s’escapa de la davallada general. "Tenim clarament molt menys clientela que altres estius", diu la cambrera.

No vol dir el seu nom, perquè es mostra crítica amb el negoci pel qual fa feina. "En general, la Llonja és molt cara", reconeix. "O sigui que no m’estranya gens que els turistes no hi vulguin venir!".

Tanmateix, no tots els treballadors noten menys feina. Juan Luis, mosso de distribució, arrossega unes grans capses de Coca Cola. Demanat per la seva percepció del turisme, diu: "Crisi? On és la crisi?". I assenyalant la terrassa més propera, quasi plena a les 12 hores del migdia, defensa que les conseqüències només les pateixen els treballadorets com ell. Sí, del front li cauen gotes de suor.

Guillermo Cabot, encarregat del veí Caballito de Mar, també rebutja la davallada. "Quina crisi, si jo tanmateix, m’he aixecat –com sempre– a les set del dematí!". I és que la percepció de càrrega de feina entre els treballadors no ha canviat. Una parella de policies nacionals, observats a la plaça de les Tortugues, ho té clar: "Els delictes no han minvat", diu un. "De fet, cada dia pencam més", li contesta el seu company.

Així mateix, la veritat és que el comerç de la zona pateix. I molt. Tan sols cal passejar per Jaume III per sentir les queixes dels botiguers. Marga Ribot, de la farmàcia Castañer Buades, creu que els està anant pitjor. "Continuen demanant tiretes i cremes per a la pell, però menys", reconeix.

També han caigut les vendes de diaris internacionals a Blau Press. Tot i que és ven molt la premsa holandesa, com també l’anglesa i l’alemanya, les vendes han caigut. The Guardian, 3 euros. Bild, només un. La Republicca, dos. Fins i tot n’hi ha que s’editen a l’Arxipèlag directament. És el cas del Mallorca Zeitug o el Mallorca Bulletin. La resta de quioscos consultats corroboren la davallada.

Els estancs són un altre sector de recessió. La veterana Margalida, de l’expenedoria núm. 98, creu que la clientela estrangera s’ha reduït gairebé a la meitat. "I a més a més, amb menys poder adquisitiu", confessa. Parla amb dBalears alhora que atén un client austríac, que li demana pels cigarrets Cream. "Miren molt de preus, però a la fi no compren res".

Al bar Wine&Shoes, tanmateix, tenen una teoria per justificar la davallada. "És aquesta calor fisiològica tan dura", explica Massa Paolo, "que fa que els turistes se’n vagin a zones de platja". La ciutat buida, idò les costes plenes. Per corroborar la teoria "tan sols caldrà esperar el setembre, quan baixin les temperatures".

Tant de bo sigui així, ja que Wine&Shoes, reconeix, ha perdut un 50% de la caixa respecte al curs normal.

Ara bé, l’hostaleria no n’és l’única víctima. La venda d’ensaïmades, per exemple, també està en caiguda lliure. Al forn de Sant Cristo, per exemple, "ho notam sensiblement". Xerra Pilar Caravallo, qui, almanco, confessa que els anglesos i els italians encara en compren en massa. "No com els alemanys, que mai no han tingut gust per l’ensaïmada".

Cristina Reina, del forn del Racó, també està afectada per la davallada. "La gent en compra de més petites". I xifra: "Si abans veníem les d’entre 15 i 18 euros, ara s’enduen d’entre 8 i 11 euros". Just la meitat.