Madrid reconeix que Balears és la més perjudicada pel finançament

El conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, va destacar avui la desviació d'un 55 per cent entre la Comunitat més ben finançada, l'extremenya (2.791 euros per habitants segons dades de 2006), i la pitjor, la de Balears (1.795).

Aquesta diferència percentual assoleix el 42 per cent si es compara Extremadura amb la Comunitat de Madrid (1.964). “No és sostenible aquest model i, en conseqüència, ha de dur-se a terme un sistema de finançament que redueixi la banda de fluctuació entre les comunitats que tinguin major finançament i les que tinguin menys, estant més pròximes totes,” va opinar el conseller.

Per això, Beteta va criticar que el Govern de la Nació “s'ha gastat massa diners en qüestions que poc tenen que veure amb les necessitats bàsiques dels ciutadans”, despeses “inútils” com els 400 euros o el xec bebè, les quantitats del qual s'haurien de destinar al sistema de finançament autonòmic.

Les declaracions es van produir durant la presentació d'una carta, enviada avui al ministre d'Economia i a vicepresident del Govern, Pedro Solbes, en la qual reclama més recursos per a la Comunitat de Madrid.

“El nou sistema de finançament que proposa el Ministeri ha de tenir com a eix la població i l'evolució present i futura que els serveis públics tindran en relació amb aquesta població, tant en termes educatius, sanitaris o socials així com en tots els factors que incideixen en el finançament autonòmic”, va declarar Beteta.

Banda de fluctuació més estreta
Per a Beteta, el document de bases presentat pel Ministeri d'Economia i Hisenda hauria d'assenyalar que el finançament per habitant que reben les regions s'ha de situar en una banda de fluctuació més estreta que l'actual. “No té sentit que deixant les comunitats autònomes uns serveis públics similars els ciutadans rebin un finançament tan dispar en termes per càpita”, va indicar el conseller madrileny.

El conseller va puntualitzar que el que proposa la Comunitat de Madrid no és la reducció del finançament d'altres regions sinó la reordenació de les despeses dels Pressuposts Generals de l'Estat.


Increment poblacional
El responsable madrileny d'Economia i Hisenda va insistir en la “insuficiència financera” de la regió per atendre els serveis transferits per l'Estat a causa de l'increment poblacional experimentat des de 1999. En aquest punt va posar l'exemple de les targetes sanitàries, que van passar de les 4,8 milions fa nou anys a les 6,3 el 2008, el que va qualificar com “un fet sense precedents en la història demogràfica d'Espanya”.

L'increment de població també és patent en els serveis d'educació autonòmics ja que el nombre d'alumnes del segon cicle d'Infantil va incrementar un 21 per cent en cinc anys passant de 162.112 a 197.171 alumnes.

El titular regional d'Economia va assegurar que si el nou sistema de finançament que proposa el Ministeri no dota de recursos adequats en funció de l'increment poblacional, les comunitats autònomes es veuran obligades a “retallar els recursos de la Societat del Benestar, que tenen de dret tots els espanyols, com estableix la Constitució”.

Baixada d'impostos
Així mateix es va declarar “ansiós” per conèixer les resolucions de la comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, que se celebra avui, perquè en la situació de crisi econòmica es necessiten autèntiques mesures i no altres “de caràcter cosmètic com les que s'han fet fins ara”. “Això que cantava Mecano, allò de 'Maquíllate, maquíllate', ja val, ara cal prendre ser mesurades”, va criticar.

Aquestes mesures haurien de centrar-se en la “baixada d'impostos per reactivar l'economia” i la “liberalització de determinats sectors que generin més competència i més activitat”.