700 milions per pal·liar l'espoli

Per Casasnovas, com que l’Estatut preveu que amb el nou model de finançament Balears se situï com a mínim en la mitjana estatal, haurien d’arribar uns 380 milions d’euros més anualment –en l’actualitat, l’Arxipèlag en rep un 18% menys de la mitjana.

Aquesta modificació implicarà que algunes comunitats autònomes en rebin menys. Com que en la proposta de reforma del finançament autonòmic llançada pel ministre espanyol d’Economia i Hisenda el passat 17 de juliol hi ha el compromís que cap territori no perdi amb el canvi, caldrà que l’Estat aporti una quantitat addicional de doblers a la global que es reparteix entre les autonomies.

El catedràtic explicà que aquesta xifra, segons el Govern central, serà com a mínim de 5.000. En cas de repartir-se la quantitat segons la problació real de les comunitats –les Illes tenen un milió d’habitants, el 2,2% de l’Estat–, com estableix l’Estatut, en correspondrien a les Balears altres 110 milions.

Els 110 milions, sumats als 380 que farien que les Illes arribassin a la mitjana estatal, pugen als 490 milions d’euros. Tot i això, com que la Generalitat de Catalunya ha advertit que cal que l’Estat inverteixi entre 15.000 i 20.000 milions d’euros addicionals, per pal·liar el seu dèficit, els 490 milions més que rebria Balears podrien arribar fins als 700.

Negociació

Casasnovas també afegí que, tot i "el flagrant tractament injust" que segons ell han patit les Illes, el punt de partida per a la negociació del nou model de finançament és molt millor, tenint en compte la informació disponible, sobretot la publicació de les balances fiscals, i el reconeixement públic del dèficit fiscal balear.

D’altra banda, abans de la xerrada de Casasnovas, es realitzà la firma d’adhesió d’11 noves entitats a la plataforma. Entre aquestes organitzacions hi ha col·legis professionals, sindicats, una associació d’empresaris i la Universitat de les Illes Balears.

Tant Casasnovas com Alexandre Forcades, president del Cercle d’Economia de Mallorca, expressaren que ara és l’hora dels polítics, els quals hauran de negociar el nou sistema.

La plataforma, després d’uns anys de conscienciació i pressió, vol quedar a part i deixar tot el protagonisme als representats polítitcs. Així, esdevindrà una mena d’observadora de les negociacions i més endavant valorarà els acords a què s’arribi.