TW
0

Les Balears continuen liderant el sector turístic espanyol, però la recessió comença a passar factura també a un segment de l’economia fins ara intractable a les Illes. Balears és la principal destinació dels estrangers, seguida de Catalunya i de Canàries, i la comunitat que registrà el major grau d’ocupació de places hoteleres el juny respecte al mateix mes de 2007, amb el 76,3 %.

Així es desprèn de l’enquesta de conjuntura hotelera de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en la qual Balears lidera l’ocupació de places, per davant de Canàries (64 %) i del País Valencià (58,8 %).

Tanmateix, l’Aliança per a l’Excel·lència Turística (Exceltur) alertà ahir de l’alentiment del turisme en el segon trimestre de l’any, en un sector en el qual "s’encenen els primers llums d’alarma" i que podria tancar l’any amb creixements inferiors a 2007 i una previsió del PIB turístic per 2008 del 0,8% davant l’1,9% previst a l’inici de l’any.

Així, el vicepresident executiu d’Exceltur, José Luis Zoreda, apuntà que aquest canvi de tendència en un sector que "resistia fins ara millor que altres la crisi" ve marcat per la "debilitat de la demanda nacional", "la caiguda del 5% de l’entrada de turistes del Regne Unit", principal mercat estranger emissor, i el "creixement accelerat d’altres competidors, com Turquia i Egipte".

Zoreda va apuntar que es manté "un cert alè d’esperança" per a l’agost, tot i que assegurà que la conjuntura econòmica vaticina un descens del consum de les famílies que fa que les previsions d’afluència d’estrangers –més de 60 milions– "no puguin compensar la caiguda de la demanda nacional".

I és que malgrat que el turisme continua sent en molts aspectes la taula de salvació de l’economia, la darrera enquesta sectorial de l’INE revela també que les pernoctacions hoteleres a tot l’Estat varen disminuir un 2,3 % el juny respecte al mateix mes de 2007 fins als 27,8 milions. Aquestes baixaren tant entre els residents (-3,6%) com entre els no residents (-1,4 %), mentre que l’estada mitjana va créixer un 0,4 % en termes interanuals i se situà en 3,3 nits per viatger.

Així mateix, el juny s’ocuparen en tot el territori estatal 57,7% de les places ofertades, un 5,4 % menys que el mateix mes de l’any anterior.

Per zones turístiques Mallorca registrà el major nombre de pernoctacions en juny, amb més de 5,5 milions. En concret, Calvià fou la localitat que va registrar més dies d’estada en hotels, mentre que Muro assolí el major grau d’ocupació per places (91,0%) de tot l’Estat.

Tanmateix, tal com alerta Exceltur, les estades dels alemanys i dels britànics varen disminuir un 5% i un 4% respectivament en el conjunt de tot l’Estat.

Buils reclama a Madrid més inversions
El conseller de Turisme, Francesc Buils, reclamà ahir al Govern central que destini més inversió a Balears perquè el turisme "continuiï resistint" davant de la situació de dificultat econòmica, i encara més quan les Illes són la destinació turística que ha aportat majors recursos al PIB de l’Estat.

El conseller explicà que Balears requereix d’aquest finançament perquè el 80% del seu PIB autonòmic depèn de manera "directa o indirecta" del turisme. "Ara toca que aquesta solidaritat reverteixi en la destinació que més ha aportat", postil·là el titular de turisme.

Així ho explicà Buils quan sortí de la Conferència Sectorial de Turisme que reuneix el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç amb els consellers autonòmics de l’àrea, en què Buils reivindicà que el Pla Turisme Horitzó 2020 tingui inversions concretes a les Illes.

Així mateix Buils detallà que el seu gabinet instà Madrid a concretar partides en els pressupostos generals de l’Estat de 2009 per fomentar els nous productes de dinamització turística i aconseguir amb això la desestacionalització en la comunitat. En aquest sentit, Buils confià tractar l’esmentat aspecte en reunions bilaterals pròximes entre el Ministeri i les comunitats que puguin.

D’altra banda, el conseller de turisme assegurà que les empreses turístiques de les Illes continuen movent-se en marges de rendibilitat, si bé assenyalà que aquestes aprecien un descens en els creixements interanuals de la seva activitat.