El millor teatre compromès i entremaliat

El llibre, molt ben editat, l’ha publicat l’editorial Arola Editors i conté un total de 14 obres de teatre, 8 ja publicades i 6 inèdites fins ara, la majoria representades. L’obra, a més, conté un escrit del mateix Guasp sobre el seu ‘teatre del procés’ i dos escrits més, de Marta Momblant i Rosa M. Isart, que analitzen la dramatúrgia de l’escriptor de Consell, tot destacant el caràcter social i d’alliberament nacional de les obres que conformen aquest ‘teatre reunit’.

Així, les obres teatrals presents al volum són: El creuer dels etcèteres, Els papagenos, El circ dels somnis, La Torre Eifell, Jaume I el més bell home del món, L’escorcoll, Un dels dies més feliços de les nostres vides, L’estàtua de la llibertat, La rialla de la hiena, Repiquen les paraules, La bugaderia negra, Octubre de sang i de glòria, Perplex i Ceràmica trencada. Un conjunt de peces que reuneixen la inspiració de Guasp al voltant del procés català des d’abans que s’iniciassin les grans manifestacions socials pel dret a decidir. Amb tot, Guasp, a la manera digna d’un mestre dramaturg, en fa una exposició entremaliada i una desenfada anàlisi crítica. Un retrat histriònic i molt divertit.

En aquest sentit, una de les obres més destacades i preuades pel públic és La Torre Eiffel, que el passat mes de març es va representar al teatre Foment Hortenc de Barcelona. L’obra gira al voltant de l’espoli material i espiritual d’una ciutat mediterrània, on els dos personatges, KA i QU, volen simbolitzar les nostres famílies i la nostra cultura en la seva actual situació de precarització i desconhort. La peça, amb una cruesa esfereïdora, amb un diàleg curt i reiteratiu, gairebé tragicòmic, i amb un ritme trepidant i creixent, mostra tot allò que com a societat avui dia ens omple d’indignitat. Una obra reflexiva que ens fa replantejar les nostres prioritats i que Guasp considera com una de les seves millors produccions.

Joan Guasp (Mallorca, 1943) és, ara com ara, el millor exponent del teatre català que s’escriu a les Illes Balears. Es va iniciar en la narració curta, però molt aviat va passar-se al gènere teatral, influenciat pels autors mallorquins Pere Capellà i Alexandre Ballester. Sovint se l’ha encasellat en el teatre de l’absurd, a la manera d’un Samuel Beckett mallorquí, encara que les seves obres el situen en la línia filosòfica de la tragicomèdia i del pensament polític i social. El seu estil, com ell mateix reconeix, té un caràcter molt juganer i mai defuig l’esperit lúdic i el sentit de l’humor. Així, domina l’enginy, la construcció de diàlegs, les expressions aforístiques i l’argumentació equívoca i desconcertant. Guasp, a més, ha rebut nombrosos premis arreu dels Països Catalans, entre els quals el Teatre Principal del Consell de Mallorca, el Premi Nacional de Teatre de Castelló i tres cops el Recull de Blanes. En l’actualitat, l’escriptor de Consell continua amb la seva tasca pacient de lectura i escriptura i cada setmana ofereix, a través de Ploma.cat, la revista cultural d’Ona Mediterrània, una peça de Petit Teatre Quotidià que congria centenars de lectors. Una bona manera de continuar difonent l’amor pel teatre, l’enginy i el bon humor.