Aquesta privatització de l’univers digital s'ha basat en la transformació d’allò que abans era un espai obert i lliure en un màquina de produir beneficis. Així, les xarxes socials han passat de ser un espai de trobada a ser un gran centre comercial.
Les principals plataformes fan servir algoritmes dissenyats per a maximitzar l’atenció i premien les expressions d’odi, ràbia o enveja que retenen els usuaris més temps davant la pantalla. Això fa que influenciadors, opinadors i creadors de contingut guanyen visibilitat (i més doblers) quan generen polèmiques i entren en aquesta dinàmica de l’escàndol, l’atac i la provocació.
A La viralitat del mal, un llibre tan necessari com urgent, el Proyecto UNA analitza com i per què han crescut els discursos d’odi a internet i quina és la relació d’aquest fenomen amb els gegants tecnològics que controlen la xarxa. En el seu segon assaig, aquest col·lectiu antifa cuqui exposa l’impacte del món digital en l’analògic i recull, a la vegada, una sèrie d’estratègies i eines per a frenar l’augment de la violència i la injustícia tant en el món virtual com en el real.
La pèrdua d’allò comú
A les xarxes comercials, allò públic i allò comú ha quedat totalment inserit dins de l’interès privat de grans corporacions. «Criticam el neoliberalisme perquè s’ha dedicat a arrabassar el que era públic, des de l’educació a la construcció d’habitatge, però resulta que la informació i les relacions socials, polítiques i de tot tipus han estat totalment privatitzades i no han trobat massa resistència», assenyalen els autors.
Per què ens pareix normal i inofensiu que presidents de governs facin comunicats en una xarxa privada? Si ho traslladam a la vida analògica, és «com si els comunicats oficials d’un president sortissin exclusivament en un diari», expliquen.
Una estratègia eficaç: «Para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado»
Aquesta frase atribuïda al comte-duc d’Olivares amb què recomanava a Felipe IV que imposàs les lleis i costums de Castella a tots els seus regnes, però sense que es notàs la intenció, recorda molt les estratègies de regles i polítiques de les grans plataformes. Tant l’univers Zuckerberg com el Musk vesteixen de llibertat, seguretat i privacitat decisions que realment serveixen per a altres propòsits.
A nivell digital, tot ens sembla més intangible però hem de tenir present que darrere de cada línia de codi hi ha una mà humana. En tot moment hi ha algú que decideix que això és així i no d’una altra manera. Com a exemple, el Proyecto UNA posa el cas de Meta, propietari de Facebook, Instagram i WhatsApp, on podem trobar habitualment assetjament, imatges sexuals sense consentiment, incitació a la violència, discursos d’odi, estafes… Però no hi veurem mai un mugró. No és una política casual, respon als valors dels seus anunciants majoritaris, cristians dels EUA.
El col·lectiu també fa una referència clara al fet que aquestes dinàmiques no són noves, ja existien abans de l’era d’internet. Els interessos corporatius ja se servien de la difusió de veritats a mitges, notícies falses i reinterpretació de la realitat per al seu rèdit econòmic i polític.
Parlant precisament de l’existència d’aquests mecanismes abans de l’era d’internet, la mirada crítica i desemmascaradora de Proyecto UNA es pot concebre com una continuació del llegat de l’Escola de Frankfurt, un grup de filòsofs d’herència marxista que pretenien descobrir fins a quin punt tota manifestació cultural, incloent la ciència i la tècnica, té al darrere uns interessos o motivacions. Autors com Adorno i Horkheimer usaven l’expressió «teoria crítica» per a caracteritzar la manera d’entendre els productes culturals, tot sent conscients del seu context històric contextualitzat i condicionat per ideologies i interessos. Aquesta teoria crítica pretenia substituir l’anomenada «teoria tradicional», aquella racionalitat segons la qual hi ha àmbits, discursos i manifestacions culturals neutres axiològicament; és a dir, no motivades per cap interés egoista, sinó guiades per un pretés afany ètic o cognoscitiu pur.
És fàcil equiparar l’esforç intel·lectual del Proyecto UNA a la tasca de desvetllament d’allò ocult que també preocupava ja als anys 20 i 30 del segle passat. Ens adverteixen de l’impuls neoliberal i feixista que es troba en la base de decisions aparentment neutrals en l’internet d’avui. Una advertència semblant llançava Kracauer als anys 20 sobre el fenomen de les Tiller Girls com a símptoma d’un moviment del capitalisme per a fomentar la cultura de masses. També Adorno i Horkheimer advertien de la perillositat de creure ingènuament en la ciència com si no estigués finançada i al servei d’interessos. La mateixa ciència de què ens advertien ha acabat per desenvolupar amb èxit les maneres més eficients de massacrar persones, des de les bombes atòmiques fins als drons i armes químiques actuals. En vista de la història, així com de l’anàlisi del Proyecto UNA, seria irresponsable aclucar els ulls davant dels interessos ocults que hi ha darrere de tot producte de les Big Tech.
Transmissors del mal
Proyecto UNA parla del concepte «embut de radicalització», una noció que han reconvertit del màrqueting i que descriu el viatge que fa una persona en el qual, de manera progressiva, passa d’idees moderades a postures extremistes. Un viatge que comença amb l’acceptació de certs missatges, passa per la seva normalització, a base de repetició, i acaba per assumir-los com a part de la identitat pròpia.
«No totes les persones acaben radicalitzant-se, però sí que poden fer, fins i tot inconscientment, de corretja de transmissió d'algunes idees que són més extremistes, per exemple, normalitzant els dog whistling», assenyalen. Aquests són missatges que s'han modificat i carregat de nous significats als llocs més profunds de l'embut de radicalització. Presenten certa ambigüitat, cosa que els permet deslligar-se del seu significat més radical i permeten crear sensació de comunitat entre qui els poden descodificar. «Quan fem ús d’aquestes paraules, com MENA, contribuïm a arrastrar tant les persones com el debat cap a posicions ideològiques cada vegada més extremes», apunten.
Continuar nodrint les xarxes comercials
El Proyecto UNA apunta que, si volem canviar patrons de consum, s’ha de fer mitjançant un esforç col·lectiu i institucional planificat. Però això no treu que hem de prendre consciència, també a nivell individual, que internet no és una cosa aliena i prefabricada, sinó que cal construir alternatives i exigir a les institucions que prenguin mesures contra les grans plataformes monopolístiques de les Big Tech.
«Només analitzant els discursos d’odi i descobrint qui se’n beneficia podrem saber com combatre’ls. Decidim juntes què volem construir després de la caiguda dels gegants d’internet!», defensen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.