L’editorial Virus publica ‘La pagesia i la lluita de classes’ de Bernard Lambert

Imatge de la portada del llibre ‘La pagesia i la lluita de classes’ de Bernard Lambert. | Foto: Virus Editorial

TW
0

L’editorial Virus acaba de publicar La pagesia i la lluita de classes de Bernard Lambert, un dels textos més interessants, a la vegada que desconegut, de la producció crítica de la dècada de 1970. Escrit en un moment de conflictes socials d’alt voltatge, però des d’una posició militant i intel·lectual genuïna respecte de les dominàncies acadèmiques i mediàtiques del moment, el seu plantejament repta tant la pagesia com l’esquerra en els seus esquemes habituals.

Quan la mundialització de les relacions de producció i els processos d’acaparament i concentració de la terra ja transformaven profundament la vida camperola, Bernard Lambert va proposar un canvi radical de perspectiva sobre la posició pagesa dins del capitalisme i els seus conflictes socials. Va qüestionar, com una de les febleses dels projectes emancipadors, la cosificació històrica de les comunitats agrícoles com a mer subjecte petit-burgès; i alhora va alertar del replegament pagès sobre si mateix davant la seva crisi històrica, mitjançant el corporativisme, el cooperativisme acrític amb el marc capitalista, o el populisme agrari.

Com diu Kristin Ross, aquest llibre va «col·locar els agricultors i els treballadors urbans en la mateixa situació estructural davant la modernitat capitalista», plantejant una tesi equiparable a textos revolucionaris canònics com Els condemnats de la terra o El segon sexe: «Una nova subjectivació emergeix en les pàgines del llibre de Lambert, en la forma del ‘pagès’ o defensor de la terra, que acompanya la de la dona o la colonitzada».

L'apunt

Un agitador i pensador pràctic

Bernard Lambert (1931-1984) és segurament el principal pare intel·lectual d’un conjunt de moviments amb diferents branques, com la Confédération Paysanne, i una influència històrica per a fenòmens com les zads (zones a defensar) o les Soulèvements de la Terre (revoltes de la terra). Fill d’un agricultor arrendatari, va començar militant a organitzacions agràries i catòliques i a les seccions juvenils dels sindicats agraris hegemònics, fins que l’experiència social i organitzativa el va fer radicalitzar-se. El palpable nivell de desigualtat i dependència de la pagesia a la seva zona, després d’un intens procés de modernització i mecanització de menys d’una dècada, el va portar fins a una crítica radical tant de la posició pagesa dins del capitalisme com de les pràctiques sindicals agràries. Des d’aquell moment fins a la seva mort el 1984, va ser un agitador i pensador pràctic que va contribuir decisivament a l’actual escenari de les lluites pel territori.