XII Seminari d'Estudis Medievals: 'Àvol de son cos. Sexualitat, gènere i repressió a l'edat mitjana'

El seminari es durà a terme els dies 4 i 11 d'abril de 2025 a la sala d'actes de l'edifici Son Lledó (UIB). Hi participaran acreditats especialistes en aqueixes qüestions, de fora de les Illes Balears, com el Dr. Rafael Mérida Jiménez (Barcelona, 1965), co-coordinador del llibre ‘Diàlegs gais, lesbians, queer / Diálogos gays, lesbianos, queer’ (Universitat de Lleida, 2007) i autor de ‘Sodomías hispánicas. Estudios culturales sobre géneros y sexualidades (siglos X al XVII)’ (Universitat de Lleida, 2022). La seva ponència versarà sobre 'L’homoerotisme i les lletres hispàniques medievals'; el Dr. Vicent Josep Escartí i Soriano (Algemesí, 1964, historiador i catedràtic de Filiologia Catalana a la Universitat de València), que donarà a conèixer la vida de Margalida Borràs, una mallorquina que fou la primera dona «trans» coneguda de l’edat mitjana del nostre àmbit cultural, i autor de ‘Àngel meu, foteu-me! El procés de sodomia contra Serafí Centelles (1569)’ (Editorial Afers, 2025). La seva ponència té com a títol: 'Margalida Borràs: una dona medieval trans mallorquina. Dades i reflexions'; el Dr. Germán Navarro Espinach (valencià catedràtic d’història medieval de la Universitat de Saragossa, autor del capítol dedicat a l’edat mitjana de la ‘Historia de la homosexualidad masculina en España’, Catarata, 2025), que dedicarà la seva ponència a 'Les víctimes de l'homofòbia en la història medieval d'Espanya (segles VI-XV)' (més informació a l’apèndix).

PROGRAMA

Títol: XII Seminari d'Estudis Medieval. «Àvol de son cos» Sexualitat, Gènere i Repressió a l'Edat Mitjana Data [Inscripció de franc]
Lloc: Sala d’actes de l’edifici Son Lledó (UIB)
Data: els divendres 4 i 11 d’abril de 2025
Coordinació: Albert Cassanyes Roig i Antoni Mas Forners. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (UIB)

• Divendres 4 d’abril de 2025

9.15 hores. Obertura del curs
9.30 hores. Rafael M. Mérida Jiménez (Universitat de Lleida): «L’homoerotisme i les lletres hispàniques medievals»
«Al llarg de la meva ponència oferiré una panoràmica de les representacions més significatives de la «sodomia» i de l’homoerotisme medievals, especialment a partir de textualitats hispàniques, en la seva més àmplia accepció formal (corpus legals, fonts científiques i religioses, narratives o poètiques) i lingüística. El meu propòsit és reflexionar sobre les dimensions d’aquest desig negat - però no per això absent entre els nostres avantpassats- i les seves significacions pretèrites i presents», ha explicat el propi Rafael M. Mérida.
10.30 hores. Pausa
11.00 hores. Antònia Juan Vicens (Universitat de les Illes Balears): «La representació de la luxúria a l’art medieval»
«La conferència tractarà sobre les formes de representació de la luxúria a l’edat mitjana, fent una aproximació a les principals iconografies que es varen utilitzar per encarnar aquest pecat capital. Es pretén explicar i il·lustrar com es personificava la luxúria, quins símbols i atributs l’acompanyaven, i en quines escenes, històries i passatges dels programes medievals apareixia, tan escultòrics com pictòrics», ha explicat la pròpia Antònia Juan.
12.00 hores. Roberta Ballestriero (Accademia di Belle Arti di Venezia): «Despojarse de la piel: un viaje por la representación del cuerpo anatómico»
«Aquesta conferència explora l’evolució de la representació del cos humà al llarg de la història de l’art i la medicina. A través de l'anàlisi de tractats d'anatomia, il·lustracions mèdiques i col·leccions científiques, s'examina com s'utilitza la imatge del cos nu i disseccionat per al coneixement científic i l'exploració estètica. Aquesta xerrada convida a reflexionar sobre la relació entre cos, imatge i coneixement, tot desentranyant les capes simbòliques que han donat forma a la nostra percepció de l'ésser humà», explica la pròpia Roberta Ballestriero
15.30 hores. Vicent Josep Escartí i Soriano (Universitat de València-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana): «Margalida Borràs: una dona medieval trans mallorquina. Dades i reflexions»
16.30 hores. Maria Magdalena Rubí Sastre (doctora en Història de l’Art): «Sexualitat i violència a l’edat mitjana a través del cinema»

• Divendres, 11 d’abril de 2025

9.30 hores. Germán Navarro Espinach (Universitat de Saragossa): «Les víctimes de l'homofòbia en la història medieval d'Espanya (segles VI-XV)»
10.30 hores. Antoni Mas Forners (Universitat de les Illes Balears): «Estrangeres, esclaves, bordes: la prostitució medieval a les Illes Balears. Estat de la qüestió i perspectives d’estudi»
«En la ponència s’estudia quina era l’origen de les dones que exercien la prostitució a Mallorca (fonamentalment, estrangeres, esclaves i bordes –filles d’esclaves—), com es reglamentà la seva activitat, com eren percebudes socialment i quins estigmes arrossegaven», explica el propi Antoni Mas.
11.30 hores. Pausa
12.00 hores. Plàcid Pérez Pastor (doctor en Història): «Denúncies i sancions per sol·licitació, violació, sodomia i altres delictes sexuals a la Mallorca medieval»
«Encara que la jurisdicció reial fos la competent en els delictes contra la moral sexual, al llarg de l’Edat Mitjana és l’Església catòlica qui marca les pautes de comportament en aquesta matèria. I, en aplicació de la seva doctrina, es dona una profunda identificació entre delicte i pecat. D’altra banda, l’Església considera el matrimoni com el principal fonament de l’ordre social. Partint d’aqueixes premisses, la nostra aportació intenta inferir quina és la conducta sexual acceptada per aqueixa institució, i quina considera delictiva. Com a conseqüència de tot plegat, i fent servir exemples concrets, presentam els tipus de delictes sexuals més habituals perseguits i castigats per les autoritats mallorquines de l’època, classificant-los en dos apartats distints: 1) els qui atempten contra la institució matrimonial; i 2) els pecats «contra natura»», explica el propi Plàcid Pérez.
12.00 hores. Gabriel Ensenyat Pujol (Universitat de les Illes Balears): «Una "novea negra", però real, del segle XV: les malvestats sexuals del cavaller Arnau Albertí»
«L’any 1410 un honorable cavaller mallorquí, doctor en lleis i familiar reial, Arnau Albertí, fou objecte d’un procés a Barcelona, acusat d’estupres, pederàstia i violacions de menors, comesos amb la inestimable ajuda, interessada, d’una alcavota, na Trialls, que supera àmpliament, en alevosia, astúcia i maldat, la famosa Celestina de Fernando de Rojas. En aquesta dissertació durem a terme l’anàlisi del context familiar i personal d’Arnau Albertí, la reconstrucció del procés, un possible rerefons polític (que no invalida per res la veracitat de les gravíssimes acusacions) i una sentència final diferent a allò que apuntava el desenvolupament del procés», ha explicat el propi Gabriel Ensenyat.

Més informació i inscripcions, a la web de la UIB o fent clic aquí.