Joan Miquel Oliver presenta 'Música tecnològica'

Primer es crea un sistema que permet poder triar les notes de manera aleatòria sense que en resulti una música caòtica i dissonant, i després es trien les notes amb un dau de dotze cares, una per cada una de les notes de l’escala cromàtica. Una vegada escrita en paper tota la música que es necessita, comença la producció del disc. Tot el mètode queda enrere i és com si Oliver hagués trobat les partitures dins un sobre i s’hagués proposat de fer un disc amb elles. Llavors les conclusions són d’allò més dispars, amb aquestes partitures es pot fer realment qualsevol cosa. Tenim música electrònica de ball, música que divaga sense ritme, o mescles de músiques diferents que sonen a l’hora però es mantenen separades.

El motiu principal del disc, una vegada acabat i muntat, és que pot passar qualsevol cosa. De fet els dos primers temes podrien ser els dos extrems entre els quals es mou el ventall de possibilitats. El primer tall, Ets una ravera com a tecno de ball rabiós i el segon Tutti com a mostra de polifonia atonal, arrítmica i atemàtica. Aquesta és la vertadera intenció, anar de banda a banda sense poder preveure què passarà, deixar-se dur fins a llocs insospitats per un fil argumental que divaga però que no es perd en cap moment. Quaranta minuts de viatge repartits en tretze temes plens de música imprevisible.