Castillo pertany a la companyia Pot de Plom, fundada a Alcoi el 1994 i que ell mateix dirigeix, i és un clàssic de l'humor en català als escenaris d'arreu dels Països Catalans. A Mallorca sol venir a presentar tots els seus espectacles. No fa gaire presentava ‘El Ventorro’ a La Fornal, de Manacor, Manacor, i ara, aquest mes de març, oferirà els dies 14, 15 i 16 de març al Teatre del Mar de Palma, ‘La Bíblia II: Moisès contraataca’.
- En primer lloc, referint-nos a aquest espectacle d’’El Ventorro’, en quin moment vàreu decidir que la catàstrofe, la qual vos ha afectat directament, mereixia ser explicada també amb la sàtira que vos caracteritza?
Bona pregunta. El procés ha sigut una forma molt natural pel tipus de teatre que jo faig i que molta gent, molta gent a Mallorca, ja saben quin tipus de teatre fem, molt satíric. I tot això va ser una cosa natural.
Nosaltres som una companyia 100% afectada. El local va ser un desastre, un siniestro total, però com el de molta gent d'aquesta zona. Nosaltres tenim la seu a Picanya. Picanya està al costat del barranc i hi són molts els afectats. Però jo vaig anar donant-li voltes i d'una forma molt natural va sorgir la possibilitat de fer un monòleg. Això enllaçava perfectament amb la línia que portaven els ‘Veriueu-ho’. Aquesta cosa de teatre, que és teatre d'investigació.
Investigation theater, hi encaixava perfectament a nivell de personatges. A nivell d'anècdotes, un seguiment de totes les mentides del Mazón, que ha sigut molt greu. Tot això ha sigut molt greu. Aleshores això, d'alguna manera, és el que li explicarem nosaltres a la gent del Teatre del Mar. És que impregna i impregna. També impregna els monòlegs que jo faig de ‘La Bíblia’, que és el que farem al Teatre del Mar.
Aleshores jo, el que proposava a Mallorca era fer una espècie de barreja entre el que ens ha passat, que és molt apocalíptic, i l'espectacle de ‘La Bíblia’. Aleshores el que veurà el públic serà una barreja, i boja.
- Al País Valencià, quina acollida ha tengut aquest espectacle d’‘El Ventorro’?
Amb ‘El Ventorro’ no hem parat. Jo creia, sincerament, que no anava a tindre l'acollida que he tingut, perquè és un tema molt delicat. És un tema molt actual i n'hi havia molta gent molt sensible. La manera en la qual ho faig és molt de conya i la gent s'ho passa bé. La veritat és que ho hem fet molt i estem fent-ho molt. Tot el mes de desembre, gener i febrer estem treballant molt en l'espectacle d’‘El Ventorro’.
S'estan omplint els teatres amb aquesta proposta i el que faig és barrejar-lo amb altres espectacles, com ‘La Bíblia’.
- Per tant, ens anuncies que aquests propers 14, 15 i 16 que seràs al Teatre del Mar, podrem veure ‘La Bíblia 2: Moisès contraataca’, però impregnat, i segurament mai millor dit, per tot aquest fang, no?
Jo la vaig provar en una sala que vaig fer a Barcelona, a la Sala Versus, i era inevitable. Era inevitable perquè l'escenografia, part del vestuari i moltes coses que jo utilitze d'atrezzo per a fer l'espectacle estaven enfangades i tenien fang.
I ja et dic, no és simplement fer conya del que ha passat, no és això. A partir de la indignació que tenim tots ací per totes les decisions que es van prendre, per les males decisions, per la inactivitat, per tot això, ho hem convertit en teatre i la gent ho ha acceptat molt bé. La gent ho accepta molt bé perquè saben que sóc jo. Jo ho conte d'una manera que la gent riu i al mateix temps ens indignem. És això, no té més misteri.
- Bé, tu, des de fa uns anys tens molta connexió amb el públic mallorquí. Has vengut a Manacor, has vengut al Teatre del Mar i sempre has tengut una acollida molt bona, no?
Sí, la veritat és que ja tenim una relació molt fluida amb el Teatre del Mar. També hem trobat alguna sala, més antigament, alguna sala com Cafè-Teatre que hi havia a Mallorca i el Teatre del Mar. Sempre hem tingut molt bona relació. He fet pràcticament tot el me repertori d'espectacles, a excepció dels de ‘La Bíblia’. Ja teníem ganes de fer-lo aquest.
I després també vam contactar amb la gent de Manacor, amb la gent de La Fornal, i també ara tenim una relació estupenda. Fins i tot fem sessions per a escolars, que és una cosa que al Teatre del Mar no fem i a La Fornal sí. Jo faig monòlegs, contes, rondalles, rondalles valencianes. I això és una cosa que està funcionant molt bé també.
- Parlem un moment de censura, perquè tu l'has patida a diversos ajuntaments com Xàtiva, Alacant, Bocairent, al País Valencià. Has viscut mil i una històries, com no haver pogut arribar alguna vegada a l'escenari perquè algun batle del PP havia enviat una patrulla de la Guàrdia Civil a tallar el pas. Has estat considerat persona non grata en algun poble? Com vius aquesta situació i què t'ha passat en altres bandes dels Països Catalans?
No, a vore, això és una cosa que nosaltres hem viscut durant molts anys, per a nosaltres era una cosa habitual. Pel tipus de teatre i també per l'època, tots eixos problemes, tots els problemes amb la censura, amb els vetos… Jo he vist molts ajuntaments en què no podia actuar per qüestions de l'ajuntament. Qüestions polítiques, evidentment. A vore, tot això és una època. Tota esta època dels 25 anys que vam tindre ací una espècie de monopoli del PP. A València, tot açò de los grandes eventos. Com el que feia, era molt, molt directe i molt sobre l'actualitat, sí que és de veres que va tindre molts problemes i continue tenint-ne.
Vull dir, és una cosa que molta gent no sap, però és una cosa que continua passant que segons el color, el color de l'ajuntament o el color del regidor de torn: «Ara no tornareu al poble». M'entens? Nosaltres ho denunciem perquè la cultura no és d'ells, no la paguen ells. És com dir que, si jo pague l'actuació, si em critiques, no et contractaré. I això ens està passant. Això continua passant. Va ser molt espectacular el que tu dius, el que va passar a Xàtiva i a Bocairent. Era una censura molt directa, però nosaltres el que fem és donar-li la volta i ho convertim en espectacles, i això és el que fa molta risa.
- Interessantíssim. I, a més, moltes vegades no ens deixen més remei. Xavi, com a curiositat lingüística, que a nosaltres sempre ens agrada comentar a nivell dialectal. T'has trobat amb alguna situació destacable per parlar valencià fora del País Valencià? Alguna cosa que no s'hagi entès? Alguna anècdota en aquest sentit?
No. A vore, nosaltres treballem tota la vida, bàsicament, pels Països Catalans. Nosaltres treballem molt a València, molt per tot el País Valencià, i a Catalunya també anem bastant (abans anàvem més). Ara anem fent alguna a Tarragona i a Mallorca. A les Illes sempre treballem en valencià. També he fet algunes actuacions a Madrid, però Madrid és molt divertit perquè faig una espècie de traducció simultània. I després, quan vaig a Mallorca, sobretot a Manacor, la gent que parla més tancat el mallorquí, jo faig molta broma, perquè parlem el mateix però és una miqueta complicat d'entendre. Són bromes de la llengua que les introduïm en els espectacles i fan molta gràcia.
Xavi, simplement i per acabar, convida'ns a aquests dies, aquest proper cap de setmana, dies 14, 15 i 16 al Teatre del Mar…
Simplement convidar a la gent que ja ens coneix i si no, que vinga tota la família. Estarem tres dies, divendres, dissabte i diumenge, farem ‘La Bíblia 2: Moisès contraataca’ i, a més a més, tractarem el tema del venturós desastre que hem tingut ací, però d'una forma una miqueta bíblica. També farem un poc de l'Apocalipsi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.