Àngels Gregori va néixer a Oliva (la Safor, 1985) i es va presentar com a poeta amb Bambolines (Premi Amadeu Oller 2003). Després publicà Llibre de les Brandàlies (Premi Ausiàs March 2007), New York, Nabokov & Bicicletes (Premi Alfons el Magnànim 2010), Quan érem divendres (Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2013) i Quan els grans arbres cauen (Premi Vicent Andrés Estellés i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2018). Neus Aguado traduí al castellà una selecció de la seva obra amb el títol Deberíamos habernos quedado en casa (Godall Edicions, 2021).
El coordinador de les tertúlies, Damià Rotger (Ferreries, Menorca, 1981), va ser l’encarregat de presentar el llibre. Proposà que els assistents no es quedassin amb la seva versió, sinó que també hi aportassin els punts de vista personals. A la seva exposició començà amb una referència al fet que tots els llibres publicats d’Àngels Gregori tenen un premi i són premis de rellevància dins els territoris de parla catalana. Això vol dir que tota la seva obra ha passat pel sedàs de grans premis, com heu pogut llegir al paràgraf dedicat a la seva biografia. Fins i tot Jazz també ha estat premiat com a obra publicada el 2023 amb els Premis Cavall Verd de poesia. Damià Rotger comentà que li agradava molt la poesia d’Àngels Gregori, tot i que no coincideix exactament amb la poesia que sol llegir. A més a més, ens recordà que Gregori ha traslladat a un territori molt particular allò que anomenam «poesia de l’experiència», en destacà que l’autora presenta un codi i una simbologia on agafa els ingredients no poètics i se’ls enduu a un territori per parlar de les coses essencials: l’amor, l’enyor, la mort... D’altra banda, afirmà que a la poesia d’Àngels Gregori no hi trobam focs d’artifici, ni poesia barroca, ni l’especulació del llenguatge sinó que més aviat és una poesia molt concreta, amb versos carregats de serenor, feta a foc lent, elements quotidians, amb un vers directe on toca els punts essencials. En fi, es tracta d’una poesia bellament discreta, directa sense ser òbvia, molt entenedora i, no obstant això, sap presentar el nostre propi entorn com a element metafòric i enganxar els lectors.
Va ser una vetlada poètica viva, amb moments de debat i reflexió intensa, on les discrepàncies o els matisos als punts de vista diferents rebotaren entre els participants i també entre allò que tothom considerava clar de l’obra d’Àngels Gregori. Aquest fet aportà dinamisme i qualitat a l’hora i mitja que durà la tertúlia, entre idees, propostes i dubtes que fluïren mentre el temps transcorria gairebé en un no res. La idea final, si es pot dir així, és que tot i que els assistents havien fet els deures de llegir l’obra Jazz d’Àngels Gregori ara tocava el torn a repetir la lectura un altre pic amb la saviesa compartida a la tertúlia.
Un tast:
The art of losing
Perdre’t és una forma de saber
que alguna vegada t’he tingut.
També els diacrítics van haver d’entendre
forçosament la vida pel context.
Referència: Jazz d’Àngels Gregori. Edicions Proa, Barcelona 2023. Obtengué a la 41a edició dels Premis Cavall Verd el Premi Josep M. Llompart a la millor obra de poesia en català publicada el 2023.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.