El Cant de la Sibil·la de les catedrals de Barcelona, València, l'Alguer i Mallorca es representarà aquest dimecres a les 19.00 hores en La Seu, de la mà d'Esther Barceló i representants de les catedrals mediterrànies.
Aquest dimecres es podrà escoltar el Cant de la Sibil·la de les catedrals de Barcelona, València, l'Alguer i Mallorca a la Seu
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@catalunya insular, no ,en llatí. Com es cantava originalment a tot arreu.
Sobran las sibil.las y presuntamente todo lo demás. Si la que cantan aquí -según dicen- es un auténtico coñazo, que te esverguin tres o quatre més, para salir chutando leches.
A Pere Pardal: A Toledo es va cantar en català com a València, Palma, Barcelona i a l'Alguer?
Escriu Josep Guia en el llibre "És molt senzill: digueu-li Catalunya" (1985): "Amb el nom de nació, sobretot quan ha de passar dels papers als carrers, quan esdevé pàtria reclamada col·lectivament, no s’hi pot jugar ni anar amb eufemismes, propostes tàctiques o amb el «ara diguem això i després ja direm allò altre». El nom de la pàtria ha de ser clar i net, contundent i singular. Pràcticament, cap nació del món no té un nom en plural (els Estats Units d’Amèrica, a efectes patriòtics, s’ha fet seu «Amèrica» a soles) i nosaltres no sols tenim un nom en plural, sinó que, potser esperonats per aquesta originalitat, hem produït una pluralitat de noms: «Pàtria llemosina», «Bacàvia», «Països Catalàunics», «Gran Catalunya», «Països de Llengua Catalana», «Països Catalans», «PPCC», «Terres Catalanes», «Terres de Llengua Catalana», «Àrea de la Llengua Catalana», «Konilòsia», «Valencelona», «De Salsesa-Guardamar-de-Fraga-a-Maó», «Arc Mediterrani», etc. I és que, tret de nosaltres, enlloc hom no decideix el nom de la nació –ni més ni menys que el nom de la nació!– en funció d’oportunitats circumstancials, en funció d’argumentacions tacticistes o de conjuntura. Com si diguéssim, un nom per fer el rodatge i un altre pel quilometratge posterior. Decidir el nom per mor d’unes preteses virtualitats tàctiques ens ha portat al fet que cadascú sigui lliure de considerar «més tàctic» un altre nom o, fins i tot, cap: al «no diguem Catalunya que Països Catalans és més tàctic» segueix el «no diguem Països Catalans que Països de llengua catalana és més tàctic», el qual ve seguit pel «no diguem Països de llengua catalana que Terres de llengua comuna és més tàctic», i així successivament fins al «no diguem cap nom, i anem fent»."
@ignasi, disculpa no entenc que vols dir amb això. Desconec qui la va cantar. Se que la va dirigir J. Carlos Asensio conegut de la familia
@Perepardal, és clar que sí rei, i interpretada pels 'coros i dansas de la secsion femenina'.
Potser seria hora d'obligar tv3 a tranametre simultàniament els cants de la Sibil.la de les esglèsies (no només catedrals)dels Països Catalans (millor "de parla catalana", més exacte i bo d'empassar).
Día 17 es va cantar a la catedral de Toledo. Que bo que es mantenguin aquestes tradicions ancestrals.
"les quatre catedrals mediterrànies" Ja començaria a esser hora que gosàssiu dir que vos referiu a les quatre catedrals CATALANES. O és que vos sotmeteu a l'autocensura perquè considerau la paraula "català" mot tabú; ja que creis que no podeu reconèixer la unitat de la nació catalana, fins i tot quan la mateixa notícia evidencia la unitat de la Catalunya sencera?