Les obres i propostes culturals i artístiques presentades a concurs en la nova edició dels premis Ciutat de Palma han crescut perquè s'hi han afegit les convocatòries en castellà.
En aquesta edició s'hi han incorporat dues noves modalitats: els premis de Novel·la i de Poesia en llengua castellana, que no formaren part de les convocatòries anteriors.
D’aquesta manera, 647 aspirants competiran per a aconseguir el guardó del certamen Camilo José Cela, i altres 943 han presentat les seves propostes al premi Rubén Darío segons les dades facilitades per l'Ajuntament de Palma.
La participació
Aquest és el nombre d'obres presentades:
Llorenç Villalonga de Novel·la en català: 43
Camilo José Cela de Novel·la en castellà: 647
Joan Alcover de Poesia en català: 119
Rubén Darío de Poesia en castellà 943
Antoni Gelabert d’Arts Visuals: 801
Còmic: 26
Margaluz d’Arts Escèniques: 6
Bonet de Sant Pere de Música: 7
Maria Forteza d’Audiovisuals: 13
Miquel dels Sants Oliver de Periodisme: 7
Montserrat Casas d’Investigació: 16
Caty Juan de Corral de Gastronomia: 5
Composició dels jurats
Pel que fa a la composició del jurat qualificador d’aquesta nova edició dels premis Ciutat de Palma, els seus integrants són:
Llorenç Villalonga de Novel·la en català: Roser Amills, Gemma Lienas i Maria de la Pau Janer
Camilo José Cela de Novel·la en castellà: Camilo José Cela Conde, Abilio Estévez i José Luis de Juan
Joan Alcover de Poesia en català: Ben Clark, Eva Tur i Núria Martínez-Vernís
Rubén Darío de Poesia en castellà: Andreu Jaume, Juan Luis Calbarro i Enrique Juncosa
Antoni Gelabert d’Arts Visuals: Diana Padrón, Ángela de la Cruz i Iñaki Martínez Antelo
Còmic: Núria Tamarit, Carla Berrocal i Alfonso Zapico
Margaluz d’Arts Escèniques: Tamzin Towsend, Marina Salas i Josep Lluís Gallardo
Bonet de Sant Pere de Música: Simón Orfila, José Luis Broc i Núria Cunillera
Maria Forteza d’Audiovisuals: María Concepción Vidal de Valicourt, Sílvia Ventayol i Gori Vicens
Miquel dels Sants Oliver de Periodisme: Alba Tarragó, Tomàs Bordoy i Javier Mato
Montserrat Casas d’Investigació: Maria José Mulet, Pere Riutord i Elvira González Gozalo
Caty Juan de Corral de Gastronomia: Macarena de Castro, Adrián Quetglas i Santi Taura
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
😂😂😂😂😂😂molt bé Aina, ras i clar.
Aquí hi han uns tocapilotes com ara el Destroyer o el Patriota, que semblen germans, al menys de mare, que tenen les neurones justes per baixar-se els pantalons abans de pixar...no els demanem que aprenguin història o la llengua pròpia d'on es guanyen el pà, perquè ja sabem que els mercenaris no pensen, senzillament es venen al millor postor...i jo els dic, "barco de renilla" en castellà perquè ho entenguin!
Sr lògic, és evident que hi ha més escriptors en llengua castellana, fa molts anys que a poc a poc (ara a tota velocitat) ens han invadit els de parla castellana, cercant un mon millor, els hem obert les portes i la majoria a rebutjat la nostra cultura. Cal protegir les nostres costums… llengua, cultura, paisatge…
Se única realitat d'avui dia és que els patriotes com tu se manifesten a Madrid cantant " Yo soy nazi, yo soy nazi, yo soy nazi," això és la realitat social que se veu, i no me vull estendre perquè fas pena, ets un xarlatan de firetes.
@A Mallorca i a la resta de Catalunya, en català! Bilingüisme si: català i anglès. (Nadal Batle dixit)
Darrerament hi ha una eclosió de lingüistes i sociolingüistes per aquí. Combinen la seva "ciència" amb multitud d'insults i expressions barroeres i repeticions infinites de mots, sempre els mateixos, com ara "llibertat", "imposició" i altres, tant si el context els reclama com si no. Aquests "intel·lectuals" espanyols són així: avorrits, repetitius, previsibles, poc hàbils, gens irònics i encara menys fiables. També solen ser monolingües patològics. Llengua vernacla, per exemple, és la llengua pròpia d'una contrada que no s'utilitza literàriament ni amb finalitats culturals. És a dir, una llengua que no ha estat normativitzada i que no es presenta a premis literaris. No és el cas del català.
Una prueba más de que la política de "promoción" y "protección" de las lenguas vernáculas regionales son una imposición contra la libertad y, por eso, están condenadas al fracaso, además de ser un dispendio económico intolerable y ruinoso.
Una prueba más de que la política de "promoción" y "protección" de las lenguas vernáculas regionales son una imposición contra la libertad y, por eso, están condenadas al fracaso, además de ser un dispendio económico intolerable y ruinoso.
Que és de trist constatar que els feixistes sempre troben col·laboracistes disposats a fer-los el joc!
No es pot negar la valoració en cap llenguatge o llengua. Per exemple, si al premi audiovisual es presenta una producció per a discapacitats amb sordera sense una sola paraula pronunciada, només amb llengua de signes, seria poc ètic criticar-lo perquè no promou el castellà o el català. A dia d'avui Palma segueix un model molt llatí i com Roma fa 2000 anys rep constantment noves influències. Es diu que el llatí era minoritari i llengües com el grec eren més parlades (per exemple el mateix Jesús de Natzaret i el seu equip). Només hem d'esperar que es convoquin concursos per a obres en català a Madrid, Sevilla, Miami, Ciudad de México, Buenos Aires... que la comunitat castellanoparlant entengui que dins els límits de l'antiga Hispania hi ha altres llengües i que si són Hispanoamèrica també han de donar participació a autors en llengües de l'antiga Hispània. De fet encara es parlen allà el basc, el català i el gallec. Sabran correspondre l'amor?