Presentació d'Arrels i ales', de Dora Muñoz, a Campos

Pep Toni Bauçà a més d’agrair la presència de l'escriptora i de totes les persones concurrents, també va ressaltar la feina que realitza l’Obra Cultural Balear, particularment la delegació de Campos. Tot i que ell és autor de les novel·les: ‘L’ombra a l’abisme’, ‘El destí il·luminat’, ‘El darrer alè de l’ànima’, i el recull de relats ‘Els dies oblidats’; ell no es considera a si mateix una persona amb aptituds per parlar en públic, però va comentar que no es va poder negar a fer de padrí jove de Dora Muñoz a Campos.

Abans de parlar de la nova novel·la negra de l'escriptora, Bauçà ho va fer sobre ella, va dir: «Dora Muñoz va néixer a Palma. Mestra, i pedagoga fins a la seva jubilació com a orientadora a la presó de Palma. Des de joveneta li havia agradat la lectura, especialment de novel·la negra, i un dia es va encoratjar a escriure relats curts. 'Lluna negra', amb J.M. Vidal-Illanes i Pere Morey, va ser la seva primera incursió al gènere negre amb un relat. Al 2016 va escriure 'Massa mares per a un fill', la seva primera novel·la en solitari. I dos anys després, la segona, 'Caliu sota les cendres', ambdues novel·les negres». A continuació li va demanar: «Dora, quan i per quin motiu vares decidir escriure la teva primera novel·la?»

Muñoz li va contestar: «Tot va començar amb 'Lluna negra', havia fet un curs de novel·la negra a la llibreria Lluna, impartit per Sebastià Bennasar, aleshores va sorgir el projecte de publicar un llibre de relats, i em varen demanar que n'escrivís un, així que vaig escriure 'La mort del jutge impecable'. La idea sobre 'Massa mares per a un fill' se'n va accelerar i la vaig escriure, però em vaig haver de documentar molt abans de fer-ho».

Bauçà es va interessar per la publicació d'aquell primer llibre, i l'autora li va explicar: «El vaig enviar a moltes editorials. Un any i mig després, vaig rebre una cridada de Llibres del Delicte, que s'havia traspaperat, però que l'acabaven de llegir i volien saber si encara estava interessada, i tant que ho estava! Em vaig trobar que la majoria d'editorials no contesten, algunes són educades, però si no tens un nom és molt difícil que et publiquin. Abans d'enviar-ho a les editorials, vaig fer-ho llegir a un amic de Menorca, el lector zero, perquè m'interessava més l'opinió d'un lector que la d'un escriptor».

Després de fer un repàs a la sinopsi argumental de la novel·la a partir de la mort d'en Jürgen Neumann, un ornitòleg alemany que vivia a Mallorca feia quaranta anys, i la posterior investigació tant de la Guàrdia Civil com de la seva filla, na Lola, que es traslladarà des de Berlín i descobrirà els secrets que li havia amagat el seu pare d'un passat tenebrós durant la convulsa Alemanya del règim comunista. I de llegir alguns paràgrafs de la narració per mostrar com l'autora jugava amb la intriga i la tensió de la trama literària. Bauçà va comentar: «En tots els escrits que he llegit de na Dora, sap transmetre negre damunt blanc les realitats de la nostra societat amb la majoria de prejudicis que hi podem trobar, ja sigui el masclisme, la massificació a l'illa o el menyspreu a la nostra llengua, per citar només tres exemples». I dirigint-se a ella li va demanar: «Dora, quina opinió et mereix la massificació turística a Mallorca?»

L'escriptora li va contestar: «Amb la novel·la negra es pot fer una crítica de l'illa, de la societat que tenim. Em resulta fàcil parlar de les coses que no m'agraden. És la novel·la moral del nostre temps. Hi parlo sense jutjar, els personatges són els que treuen el tema. Vull que cada lector es faci la seva pròpia idea sobre la massificació turística, o la gentrificació, o el tema del racisme... Qüestions que em preocupen i no hi estic d’acord, però afavorint la lliure decisió de pensament del lector. He après molt de tot el que llegit i llegesc, i tenc dos referents: Vázquez Montalbán i Andrea Camilleri, tot i que hi ha, a l'actualitat, autors molt bons de novel·les negres».

Sobre la darrera pregunta que li va formular el presentador de la idea d'aquesta història, l'autora va explicar: «Al juny del 2020 quan ens varen deixar sortir del confinament, vaig anar uns dies a Formentera, i vaig conèixer una alemanya que mirava ocells, em va passar pel cap el pensament que la podien assassinar i d'allà va sortir la llavor de la novel·la. La República Democràtica Alemanya va acabar amb la caiguda del mur, tenia ganes de parlar d'aquella societat, així que el tema fonamental és la RDA, un Estat socialista que va construir un mur perquè la gent no se n'anés; i després hi ha altres temes que m'interessava ficar».

Per finalitzar la seva col·laboració amb aquest acte, Pep Toni Bauçà va llegir un dels passatges que més l'ha agradat de la novel·la, una nota que la víctima havia deixat per a la seva filla: «Deia Goethe, un paisà meu, que hi ha dos regals que hem d'oferir als fills, arrels i ales. Mallorca em va oferir això a mi, arrels. Més de la meitat de la meva vida he estat aquí i les arrels són fondes. I ales, la meva passió per l'observació d'aucells va créixer aquí fins arribar a ser hores d'ara una de les meves aficions favorites. I això, arrels i ales, és el que he volgut oferir a la meva filla. Arrels a la nostra llar i ales per volar lliure».

Dora Muñoz va acabar la presentació d''Arrels i ales' assenyalant els ingredients d'una novel·la negra: «ha de tenir un delicte, una investigació d'aquell delicte, misteri, policies o investigadors, és més important el 'per què' que no 'qui'. Saber per què hi ha delictes en aquesta societat, i que hagi una crítica social. També que sigui entretinguda, tengui un bon argument, i que estigui ben escrita, literàriament correcta. M'agrada escriure novel·la negra perquè puc parlar dels afers foscos de la història i l'actualitat. Encara que ara mateix estic escrivint una novel·la que no és negra, sinó una història real d'una família, i també estic encantada d'escriure-la».