TW
20

El cantautor Joan Manuel Serrat s'ha acomiadat dels escenaris amb tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona. El de divendres va ser el punt final emotiu a una trajectòria de sis dècades com a referent de la música popular.

L'artista, a quatre dies de complir 79 anys, conclou així la seva última gira, la que li ha portat a recórrer-se el món durant vuit mesos, abans de baixar dels escenaris per sempre. Serrat ha triat el Palau Sant Jordi de Barcelona, la terra en la qual va començar la seva carrera fa ja 58 anys, en 1965, per a dir adeu davant més de 15.000 seguidors.

El cantautor va començar el discurs del seu darrer concert en català, però davant els crits d'un supremacista espanyolista que li va exigir «en castellano!», Serrat va acotar el cap i va cedir a les exigències de l'extremista i va dir que continuaria en castellà: «sí, lo voy a decir en castellano y lo entenderemos todos».

L'actitud de Serrat ha creat una onada de decepció i crítica a les xarxes ja que, per un costat, encara es viu el record de l'any 1968, quan Joan Manuel Serrat, després d'haver estat seleccionat per representar TVE a Eurovision va refusar participar-hi pel fet no poder-ho fer en català. Aquella actitud li va costar que el règim franquista el condemnàs a un desterrament temporal i les conseqüents mesures de repressió econòmica i de mercat.

D'altra banda, també s'ha recuperat el moment d'un concert l'any 2018, quan qualcú va cridar «En català! Que estem a Barcelona», aleshores, Serrat va aturar el concert per respondre a aquella persona i li va dir que li agradaria seguir el concert com està planejat, i que mai a tot el món s'havia trobat amb ningú que li digués una cosa similar.

I encara s'ha recordat la posició pública de crítica i menyspreu que va mantenir Serrat contra l'intent de la majoria de catalans de crear una República independent. Una posició respectable, però amb una raonable i allargada ombra de sospita que no era un posicionament 'gratuït'.

Ara, després d'una impressionant carrera damunt els escenaris, Joan Manuel Serrat, s'acomiada amb una petita taca... com una ombra, certament petita en una carrera tan enlluernadora, però ombra al cap i a la fi.