dBalears02/12/22 12:45
TW
0

El mallorquí Joan Veny, doctor en filologia romànica, acaba de publicar el seu darrer llibre: Història lingüística dels nostres peixos, en el qual ha recollit els estudis sobre l'origen dels noms dels peixos de la Mediterrània. L'edició de l'obra, que forma part de la col·lecció 'Biblioteca Filològica' de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ha coincidit amb el norantè aniversari de l'autor. Per ambdós motius, la presentació del llibre, que es va fer dimecres, 30 de novembre, a l'Aquàrium de Barcelona, es va convertir en una festa amb companys, amics i familiars.

L'acte, organitzat per la Secció Filològica de l'Institut, va comptar amb la intervenció de la seva presidenta, Teresa Cabré, que va adreçar-se a Veny amb paraules molt sentides: «Ets un home d'idees clares, un regal per a l'IEC. No has volgut mai càrrecs, i mira que t'hi hem insistit. El que més valoro jo, personalment, és la teva lleialtat i l'empremta que has deixat en els teus alumnes».

D'altra banda, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, va anunciar que ja es pot consultar al portal web de l'IEC una selecció de més de sis-cents articles de Veny.

L'encarregat de glossar el llibre de Veny va ser Francesc Xavier Llorca, professor de la Universitat d'Alacant, que va sumar les seves paraules a les del mateix autor, que es refereix així a aquest estudi: «El lector trobarà en aquest llibre el llegat tradicional grecollatí (congre), contrastant amb la creativitat dels pescadors (treslliures); observarà els resultats del contacte amb altres llengües, com l'àrab (aladroc/seitó), el castellà (llenguado), l'occità (garneu), l'italià (dot) o un dialecte italoromànic, el genovès (anxova, rosseti); percebrà la unitat d'alguns lexemes (salpa, congre) enfront de la seva variació territorial (donzella, quetsémper); el meravellarà l'òxid de l'arcaisme (penegal), l'acollida de nous mots per la normativa (quetsémper), l'expansió cap a l'exterior (murcià pámpol; castellà rape; andalús mocina) o la presència d'algun mot fantasma (maxon), a voltes resultant d'una traducció espúria (llepapedres); l'estranyarà la lleugeresa d'alguns ictionimistes a l'hora de batejar espècies nouvingudes (japonès bessó). En suma, un festí de lèxic ictionímic que interessarà tant els especialistes com els amadors de la riquesa del nostre lèxic».

Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica de l'IEC, va ser l'encarregat de conduir l'acte, que va estar amenitzat per la música de Biel Majoral, acompanyat per Delfí-Guillem Mulet Mas i Miquel Brunet Estarellas.