Kuleshov era un pioner cinematogràfic de la URSS i va realitzar un dels experiments més rellevants de la història del cinema, l’efecte Kuleshov. L’experiment consistia en posar, en una mateixa pel·lícula, un pla d’un plat de sopa i després un primer pla frontal i neutre emocionalment d’un home, per a més tard a la mateixa pel·lícula posar un pla d’una nina a un taüt i a continuació el mateix pla d’aquell home neutre. Finalment, va posar en un altre moment de la seqüència, un pla d’una dona en un sofà i una altra vegada el mateix pla de l'home. Allò que va descobrir va canviar el cinema per a sempre. Les persones, tot i sent el mateix pla d’un home frontal i neutre, li donaven significat al seu rostre depenent de la imatge anterior a aquell pla. La força del muntatge donava significat.
Aquest experiment fou imprescindible per a entendre la importància de la consecució dels plans a l'hora de contar una història a partir d’imatges (encara no ha arribat el cinema sonor). Les persones deien que podien veure un home famèlic quan veien la cara d’aquell home després del plat de sopa, però també deien que veien un home trist després de veure la dona morta. Per a entendre millor aquest efecte audiovisual recoman cercar a YouTube “Efecte kuleshov Hitchcock” i en un vídeo de minut i mig es pot veure la genialitat d’aquest magnífic director anglès i entendre millor el poder del muntatge. En Hitchcock va realitzar un magnífic film La finestra indiscreta (1954) on va experimentar contínuament amb el muntatge i el punt de vista. Aquest efecte es pot trobar a altres grans pel·lícules com Amour (2012) de Michael Haneke que duu l’efecte un poc més enllà, ja que el pla repetit són uns quadres penjats a la paret, mentre que la història avança, els quadres tornen a aparèixer i l’espectador dona diferents significats a aquests quadres.
No obstant, els soviètics varen fer una revolució al seu país i alguns autors d’allà varen revolucionar el cinema, i sobretot el muntatge. Si Kuleshov va crear aquest famós efecte, un dels seus alumnes, en Sergei Eisenstein és probablement l’autor que més ha avançat en el muntatge. A Octubre (1927) es pot apreciar el que es va denominar muntatge intel·lectual, que és la idea que un conjunt d’imatges; una darrere de l'altra pot construir una idea, un concepte. Les imatges per si soles no tenen significat però, posades d’una determinada manera, evoquen un concepte intel·lectual. Podem trobar un exemple de muntatge intel·lectual en el film guanyador de l’oscar a millor muntatge, Whiplash (2014), on en l’escena final podem trobar un conjunt de plans mentre el protagonista toca la bateria a la banda del director i a partir de la consecució de plans muts entenem com a espectadors, que aquell alumne ja no ho és, i per primera vegada hi ha un reconeixement mutu.
Eisenstein va demostrar que el film pot anar molt més enllà del significat parcial de cada imatge, i això és el que entenem com muntatge. Les seves teories i experiències encara influencien el cinema actual. En només trenta anys d’existència del cinema, estava creant les bases del nou llenguatge cinematogràfic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.