En conseqüència, la tesi doctoral de Sergi Moll Bagur, defensada a la Universitat de les Illes Balears (UIB), estudia els col·legis religiosos de les Illes Balears al llarg de la postguerra (1939-1945) des d’una perspectiva holística que permet captar la seva naturalesa genuïna i els seus trets diferencials. Tot, amb l’objectiu d’obtenir una visió completa sobre la transcendència que tingueren aquests centres.
La recerca s’ha centrat, per una banda, en els principis rectors que configuraven la vida quotidiana dels centres privats i, per l’altra, en els condicionants interns i externs que apuntalaren la seva hegemonia.
Fonts històriques alternatives
S’ha fet un estudi crític de les dades i la informació aportada per fonts històriques diferents a les fonts administratives i institucionals que habitualment han nodrit la historiografia envers els col·legis religiosos.
Així, la investigació ha optat per la triangulació d’un conjunt de fonts històriques (memòries de pràctiques, testimonis orals, revistes escolars, fotografies, targetes postals, etc.) localitzades en col·leccions personals, arxius familiars i biblioteques públiques que han permès enriquir i contrastar la historiografia oficial elaborada pels mateixos col·legis religiosos.
Escola, santuari i empresa
La tesi de Sergi Moll Bagur apunta que als col·legis religiosos operava una dinàmica i estructura interna que els diferenciava notablement de l’escola pública. El dia a dia d’aquests centres es regia per l’activitat de tres dimensions organitzatives: l’escola, el santuari i l’empresa.
Cada dimensió estava dotada de distints instruments, com associacions d’antics alumnes, revistes i butlletins, llibres commemoratius, actes públics, currículum ocult, activitats extraescolars, mites fundacionals, litúrgies religioses, simbologia pròpia, marxandatge, etc. Tots aquests instruments es posaven al servei d’un full de ruta corporatiu que perseguia objectius educatius, socials i comercials.
«Més que una escola»
L’estudi proposa un model interpretatiu que concep el col·legi religiós com a «més que una escola», un ecosistema formatiu que desborda el temps, l’espai i els actors d’un centre escolar entès des d’una vessant convencional.
En aquests centres, alumnes, exalumnes, mares, pares, professors i associats conformaven una autèntica «família escolar» que passava la majoria del temps —tant de dies laborables com de festius— a les instal·lacions de les congregacions i ordes que regentaven aquestes escoles, les quals s’erigien en el punt neuràlgic de les poblacions o, en el cas de les ciutats, dels barris on s’assentaven.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt important investigar i entendre tot això, que l'educació religiosa va molt més enllà i ens afecta molt més del que en som conscients. Sense entendre això mai podrem ser ni laics ni aconfessionals, perquè no veuren les dinàmiques que ens arrosseguen.
Que interessant!
És important que s'investigui. I que les generacions que no han conegut la dictadura vegin, com frares i monges gaudien del monopoli de l'Educació i com enlloc d'ensenyar les matèries del programa, que en massa casos no coneixien ni per ells, se dedicaven a manipul.lar i adoctrinar a l'alumnat per a ficar-los dins del cap la d el nacional-catolicisme de Franco i contar millars de mentides sobre la guerra civil i sobre els "rojos". I és de justícia que tothom ho sàpiga. Jo pens que tot el que va patir aquesta mala efucació, també hauria de ser considerat víctima del franquisme.
En pareix molt interessat el tema triat per la tesi. Enhorabona, Sergi!