Beatriu Defior: «'Nosaltres els valencians' és una obra clau, que dibuixa els Països Catalans a molts nivells»

L'objectiu d'aquesta iniciativa, segons explica la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, és reconèixer l'aportació a l'enriquiment de la cultura catalana d'un «referent» del moviment de normalització com va ser Joan Fuster.

Defior coincideix amb Ensenyat a l'hora de considerar que Fuster i la seva obra 'Nosaltres els valencians' varen tenir una gran repercussió en el conjunt de la cultura dels territoris catalanoparlants.

«És una obra clau, que dibuixa els Països Catalans a molts nivells. El mallorquí Josep Melià va publicar 'Els mallorquins' seguint els passos de Fuster, que també va tenir una gran influència sobre l'historiador menorquí Andreu Murillo», explica la directora general.

Sobre la relació de Joan Fuster amb la intel·lectualitat de les Illes, Defior ressalta que l'escriptor de Sueca es va relacionar amb personatges com Francesc de Borja Moll, Aina Moll, Josep Maria Llompart, Miquel Dolç o Llorenç Villalonga.

Així mateix, va escriure en publicacions locals com la revista 'Raixa' o la col·lecció del mateix nom de l'Editorial Moll. Així, segons subratlla Defior, el primer assaig que Joan Fuster va publicar, 'El descrèdit de la realitat', es va editar amb l'Editorial Moll en 1954.

En tot cas, la directora general insisteix que la rellevància de la figura de Fuster més enllà de la cultura catalana i aconsegueix l'espai cultural europeu.