Ensenyat va publicar el mes d'abril passat 'Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista' (Edicions 3 i 4), premi Octubre Joan Fuster d'Assaig 2021.
En el llibre es relaten algunes de les controvèrsies al voltant de la qüestió identitària que varen sorgir a la fi dels 60 i principis dels 70 en un moment de profunds canvis econòmics, socials, culturals, lingüístics i demogràfics i a la calor de l'obra de Joan Fuster.
En una entrevista concedida a Europa Press, Ensenyat (Andratx, 1961) sosté que a més de l'efecte directe que va ser la publicació en 1967 de 'Els mallorquins', de Josep Melià --«una versió mallorquina de l'obra de Fuster amb pròleg de l'escriptor de Sueca (València)-- l'aparició en 1962 de 'Nosaltres els valencians' va propiciar el clima adequat per al desplegament del debat identitari.
En aquest sentit, l'autor de 'Fuster i els mallorquins' posa l'accent en l'impacte que va tenir el boom turístic, l'arribada d'immigració peninsular i la progressiva castellanització, que va generar en els intel·lectuals de l'època el «temor» a una pèrdua identitària.
«Els intel·lectuals veuen que la situació canvia ràpidament i de manera irreversible pel que comencen a plantejar-se no sols cap on van sinó també d'on venen i la necessitat de definir-se», explica.
Aquests debats acabarien propiciant en el futur altres polèmiques com la coneguda com a 'qüestió xueta' o el lloc que en la catalanitat de Mallorca ocupa el període musulmà, que també «toquen de manera indirecta el debat identitari».
D'aquesta manera, l'autor situa l'impuls del debat identitari en la «confluència» de l'edició de l'obra de Fuster en el context d'una societat canviant des del punt de vista econòmic i social.
No obstant això, l'autor matisa que les societats en les quals varen aparèixer 'Nosaltres els valencians' i més tard 'Els mallorquins' no eren del tot idèntiques.
Encara que en alguns aspectes com el cultural, apunta Ensenyat, eren «un desert», mentre que a la València de Fuster la burgesia «ja havia desertat de la qüestió identitària», Melià sí que contemplava la possibilitat que els fills d'una burgesia que naixia a l'ombra del boom del turisme «jugàs la carta de la identitat» com va succeir amb la burgesia catalana. Aquest escenari, lamenta, no va arribar a produir-se.
En relació a la pervivència d'aquell debat de caràcter bàsicament identitari, Ensenyat opina que a partir de la Transició va adquirir un major component polític i que ara com ara, no es manté
«A hores d'ara, un debat d'aquelles característiques és impensable. És una època en què la república popular de la xarxa ho canalitza gairebé tot i permet a qualsevol dir les majors estupideses que un es pot imaginar, amb tota la impunitat del món», conclou.
Segons el catedràtic, aquell primer debat va ser el resultat d'unir l'«estímul fusterià», els canvis dràstics i accelerats que varen provocar la inquietud identitària, la perspectiva del final del franquisme que va permetre un ressorgiment identitari i la confluència d'un grup de persones joves receptives a la qüestió.
Fuster i la intel·lectualitat de Mallorca
Sobre les relacions de Joan Fuster amb la intel·lectualitat de Mallorca, l'autor destaca el fet que la gran influència de Fuster tengués lloc fins i tot sense haver-hi un especial contacte directe ja que, segons argumenta, «era una persona poc donada a viatjar».
En tot cas, Ensenyat insisteix a subratllar l'impacte de Joan Fuster i el seu treball i afegeix que, a més, al llarg de la seva trajectòria va publicar moltes obres amb l'editorial Moll.
«Joan Fuster va ser un referent en els cercles intel·lectuals a la Mallorca d'aquell moment», apunta. A nivell historiogràfic, la seva influència, admet Ensenyat, va ser menor que la que va tenir a València, on sí que va dinamitzar aquest àmbit amb les seves propostes.
Així, destaca la coincidència de la publicació de 'Nosaltres el valencians' en 1962 amb la fundació de l'Obra Cultural Balear a la fi d'aquell any.
«La publicació de l'obra de Joan Fuster va estimular encara més el naixement d'una entitat que va arribar per a omplir un buit absolut en aquest sentit», indica.
En termes generals, Ensenyat argumenta que mentre que a València el 'fusterisme' va propiciar un gran debat a favor i en contra, a Mallorca, l'autor de Sueca és vist com un referent especialment per a l'esquerra sobiranista i la intel·lectualitat catalanista.
Ensenyat recorda també l'intent de reproduir a Mallorca la 'batalla de València' que, per sort, va tenir un caràcter menys violent i va quedar emmarcada en l'anomenat 'gonellisme'.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.