‘CONY’ omple la Sala Petita del Principal per a parlar de la mort de l’amor romàntic i del procés posterior a una ruptura

Sobre l'escenari, les dues actrius dialoguen, acompanyades de dues butaques, algunes revistes, parells de sabates i jaquetes. A partir del monòleg escrit per Portell, el qual contempla el cony de la protagonista com la veu narrativa de la història, elles l’han representat en forma de conversa entre una dona i el seu cony.

Però l'acció va molt més enllà. No sols és un diàleg entre elles, sinó que hi ha escenes intercalades en les quals les actrius es dirigeixen al públic. En aquestes, expliquen qui és la veu narrativa, quina és la trama i on se situa la història, i també l’impliquen, d’alguna manera, en el tema sobre el qual parlen en aquell moment.

Durant la representació, dona i cony, «aquest cony de dona» com diuen a l'obra, parlen de la ruptura sentimental per la qual acaba de passar la protagonista, que convé «posar fi a la cacera del mascle» i de la necessitat de la «mort de l'amor romàntic»; tot amb l’objectiu de reivindicar que les dones, la protagonista en aquest cas, no sentin que per sentir-se «completes» necessiten un home al seu costat, que les ompli. «A mesura que avança l’obra, i l'evolució del personatge, tot va tornant més íntim», destaca Portell; el vestuari, la música ―un arranjament de ‘Cry to me’ fet per Mon Joan Tiquat― i els llums permeten seguir el procés que viu la protagonista per desfer-se del passat, deixar enrere les relacions passades i transformar-se en una dona nova.

«Està molt clar quan és el text d’on parteixen i l’altre», el que han afegit elles, també ha explicat l’escriptor mallorquí. La Sala Petita del Principal s’ha omplert, i el públic ha gaudit de l’espectacle, reaccionant a cada paraula i moviment de les actrius.