Aina Fullana Llull: «'Els dies bons' parla de drogues, d’amor, de records, de perdó, de família, d’engany i autoengany...»

T.M.30/01/22 2:46

Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va estudiar Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de les Illes Balears. Després d’un any dedicat a l’escriptura i els viatges, la pandèmia li va oferir l’oportunitat per a enllestir el projecte literari que desenvolupava des del principi dels seus estudis universitaris. El resultat d’aquest itinerari creatiu és la novel·la 'Els dies bons', que va guanyar el 'Premi València' en la convocatòria del 2021. A hores d’ara, treballa a Palma com a professora de català per a adults. Conversam amb ella de la seva novel·la.

Com va sorgir 'Els dies bons'?

Vaig començar a escriure 'Els dies bons' per acostar-me i, alhora, allunyar-me d’allò que ha marcat la meva vida. Es tracta d’una novel·la inspirada en la història de la meva família. Introduir-me en aquesta història i en tot allò que m’havia fet mal em va servir per deixar-ho enrere i, a més, per a poder fer realitat el meu somni de crear una ficció. Es pot dir, per tant, que 'Els dies bons' va néixer jugant amb els meus traumes i transformant en ficció uns fets que m’havien marcat. La literatura és diversió i també pot ser abstersió.

'Els dies bons' és una novel·la que ens parla d’addiccions, passions i voluntats desfermades...

Parla de tot, en realitat. Parla de drogues, d’amor, de records, de perdó, de la impossibilitat de perdonar, d’engany i autoengany, de família...

He llegit que la novel·la «té un punt quinqui», hi estàs d'acord?

D’acord, té un punt quinqui perquè el tema de les drogues hi és important, òbviament, però no és només això, és molt més, com he explicat abans. També podem pensar, com va dir Carles Cabrera a una crítica que es va publicar fa poc, que és una novel·la quinqui perquè infringeix la normativa lingüística.

El llibre conté tres veus narratives diferents, quin efecte volies aconseguir amb aquest recurs?

La perspectiva de les coses, a la vida en general, és molt important. Volia demostrar que depenent de la persona que els expliqui els fets poden canviar radicalment. També volia fer veure com una addicció --en aquest cas, a les drogues-- afecta no només la persona addicta, sinó també tot el seu entorn.

Què significa per a una escriptora jove com tu guanyar Premi València de narrativa?

A part d’un somni fet realitat, suposa una gran oportunitat. Si no hagués estat pel premi, tal vegada no hauria pogut publicar la novel·la. Estic agraïda que institucions com Alfons el Magnànim donin aquesta oportunitat a gent jove i inèdita, com jo mateixa.

T'agradaria fer carrera com a escriptora? Tens més projectes literaris en marxa?

Home, sempre tenc idees, però per ara no en tenc cap de totalment definida. De moment, estic continuant amb els meus estudis i gaudint de totes les coses bones que m’està aportant aquesta primera novel·la. Clar que seguiré escrivint (tota la vida!), però no hi ha pressa. A poc a poc i bona lletra.