Pride (2014). Quan Full Monty és més nostra

Joan CiberSheep (ell/això)30/01/22 1:46

Fa un parell de cops que veig aquesta pel·lícula: En descobrir-la, amb ma mare, amb els amics, amb el meu home; i cada cop qued embadalit i emocionat, enganxat fins al final. L’obra més destacable a la pantalla d’en Stephen Beresford (guió) i en Matthew Warchus (direcció), Pride, és un drama amable (2 Mark Addys), una comèdia fina (2 John Corbetts), un reflex d’una època que ens fa enyorar un temps no viscut (4 Douglas Adams).

Basada en fets reals, aquest film conta com, en els anys foscos de na Thatcher al Regne Unit, un grup d’activistes gais i lesbianes donen suport a la vaga de miners del nord de l’estat. Pel·lícula coral que ens conta els fets a través de les diferents vides dels i les protagonistes amb un to divertit i lluminós. Senzilla i molt recomanable (3 Fanny Ardants).

Vos agradarà si teniu humor de poble, recordau diàlegs de Full Monty, Billy Elliot o Absolutely Anything o voleu ser brits. Deixau-ho anar si sou de dretes, vos agrada l’insofrible Tom Cruise o la pel·lícula que fa sempre n’Steven Seagal.

Actualment, la trobareu a filmin.

■■■■□ Humor

■□□□□ Masclisme

■■■□□ Queerness

□□□□□ Sexe

■■■■■ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat