Fyra år till (2010). Quan anam més enllà de n’Stieg Larsson

En David, president del partit dretà (interpretat per en Björn Kjellman), ho té tot per guanyar les eleccions i arribar a ser primer ministre, dirigit per la seva cap de campanya amb qui hi està casat (interpretada per na Tova Magnusson). El seu futur prometedor es veu interromput pels resultats de les votacions, a més, s’enamora del candidat estrella del partit esquerrà (interpretat per n’Eric Ericson), moment en el qual sent que la seva vida i carrera professional comencen a caure en picat.

Com vos ja he dit, aqueixa Quatre anys més és una comèdia romàntica lleugera, amb un punt innocent, d’acudits senzills (3 Anupam Khers) que s’aprofita de l’entorn encotillat de la política per fer humor de situació (2 Paul Eddingtons). Especial menció a les bones interpretacions dels tres protagonistes (5 Meryl Streeps) i la introducció d’un parell de conceptes interessants (2 Liza Minnellis) amb un toc d’atenció, però, pel moment de bifòbia (4 Rob Schneiders) en el que tornam a fer broma de la inexistència de la bisexualitat (encara seguim amb això?).

Pel·lícula ideal per veure un horabaixa.

Vos agradarà si sou de comèdies romàntiques i de l’humor blanc amb un puntet sarcàstic. No la mireu si cercau The Wire, explosions o l’insofrible Tom Cruise.

■■■□□ Humor

■□□□□ Masclisme

■□□□□ Queerness

■□□□□ Sexe

■■■■□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat