Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, va treballar com a professor universitari. Ha col·laborat en mitjans de comunicació com IB3 televisió, IB3 Ràdio, Ona Mallorca, Ràdio Calvià, TVE, Radio Popular, El Mirall i més recentment a Ona Mediterrània. Ha escrit novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció, teatre i un mimodrama amb fons musicals. També ha escrit guions de pel·lícules i guions per a còmics. La seva obra s'ha traduït a l'alemany, al castellà i al francès.
Membre de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, participà activament a Mallorca amb una novel·la sobre la Guerra de Successió: La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715.
És un dels participants al documental 'La Resistència' realitzat per Pere Sánchez, amb Bartomeu Mestre Sureda, Guillem Morro Veny i Oriol Junqueras i Vies.
Entre altres premis, la seva obra ha estat guardonada amb el Joaquim Ruyra i el de la Generalitat a la millor obra juvenil per Pedres que suren o, el Joanot Martorell per La ciàtica de Mossèn Blai.
Des dels anys 70, col·labora en diferents programes de ràdio i televisió i des del 2001 és el President dels Amics del Museu de Mallorca.
És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Segons han informat fons de la família, el tanatori és dijous a Son Valentí de 17.00 a 20.00.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo el vaig conéixer quan es presentà a sa Murada durant les Festes de Sa Calatrava l'any 1976. Quan encara no era famós pels seus diversos escrits, vaig comprovar el seu enginy en mostrar-me una divertida ximbomba que va fer-se amb un pot de detergent de cartró. Recordaré sempre la seva contagiosa alegria.
Sempre en el record Pere. Feia els campaments d'estiu amb en tu i en Sebastià (del GALL) i amb les teves filles. Sempre em quedarà la imatge d'uns joves a la platja de Santa Ponça fent de moros i cristians, mentre tu a l'arena ens anaves explicant el desembarcament del rei en Jaume. Els turistes encuriosits, i els que llavors érem nins aprenent a estimar la història i la terra. Dolça migdiada Pere...
Encara va ser una de les ànimes de la celebració del primer de març amb voluntat de caràcter nacional, rememorant la revolta dels menorquins, a la Plaça de Santa Catalina, de Palma. Gran, Pere Morey! M'ha sabut molt de greu, però certament ens queda el conhort de tot el que ens ha deixat.
El primer pic que el vaig veure, fa moltissim d'anys, va ser en una classe d'economia a la Fundació Dragan. De les més divertides. La darrera, en el pregó de la darrera Nit de Sant Joan, organitzada per la FAAVV, on vingué amb el seu fanalet amb la flama de Canigó. Entre un i l'altre, un llarg recorregut, com l'excusrsió feta per l'OCB, sobre el recorregut d'en Jaume I, des de Santa Ponça a Ciutat. No el oblidarem mai.
D.E.P. estimat Pere Morey, com vaig disfrutar amb "La darrera canonada" després el vaig regalar al meu fill, perque son les noves generacions que ja marquen la fite. Salut i República Països Catalans, que no tenim rey.
Gracis a ell i als seus per ajudar a què sa nostra vida tengui més sentit i criteri i gaudir. Llegint i escoltant Pere Morey molts que erem pedres en brut hem surat més. Hem disfrutat i hem tengut aprop un còmplice. Hem aprofitat sa seva llumeta alegre i hospitalària quan érem perduts. I ens regalà com aprendre a trobar serenor, confiar i espabilar per cercar criteri, coneixements. A admirar i trobar ùtil sa rondalla i s'enginy casolà i sa valentia. A què tot i ser humils podem cercar sa bellesa, bondats, ànims.... I lligar amb sa guapa, s'esperança i sa vida en color. I recordar es millor olor més salat i de llentiscle quan erem lluny! Et debem molt!
Vaig tenir oportunitat de tractar-lo quan vaig fer feina en es Museu de Mallorca entre el 2004 i el 2005. Molt afable i de gran agudesa. També he pogut llegir es seu llibre "Les pedres que suren", molt entretengut. Em sap molt de greu
Descansa en Pau gran escriptor i amic. Record que un dia em vares dir que mestres algú llegiguès els teus llibres, tu encara no hauries mort. I es així.
...i seuràs a la vora de Francesc de Borja Moll, Pep Maria Llompart, Pere Capellà, Guillem d’Efak... Gràcies, mestre Morey, pel teu exemple.