La llibreria Quart Creixent, una de les pioneres en la venda de llibres en català, ha estat exclosa per l'Ajuntament de Palma per la compra dels seus llibres . Segons han explicat des de la llibreria, l'Ajuntament ha publicat, per primera vegada, un concurs per a dur a terme aquesta col·laboració entre la institució i les llibreries per la compra de llibres i altres materials per proveïr les biblioteques municipals. Crida l'atenció que un dels punts de les bases del concurs per a poder presentar-s'hi és l'obligació de tenir llibres en català i castellà en exposició.
Quart Creixent ven llibres en tots els idiomes disponibles, però actualment és l'única llibreria de Palma que només té llibres en català d'exposició. És per aquest motiu que la històrica llibreria, fundada el 1982 amb la presència de Joan Brossa, no podrà optar, per primera vegada, a la venda de llibres a l'Ajuntament. «No entenem que passi això ara que governa l'esquerra». Igualment, segons recorda un dels fundadors de la llibreria, «fins i tot quan governava el PP, Quart Creixent venia llibres a l'Ajuntament».
L'Ajuntament de Palma discrimina les llibreries que només exposen llibres en català
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A l´hora de cobrar-los els impostos també els "discrminaràn" i no els hi cobraràn? o al contrari els cobraràn més per no tenir expositors en castellà.A sobre els comerciants hauràn de tenir el que i com vulgui l´ajuntament.Realment vergonyós.
Fets i no opinions: 1) Des dels tres Pactes la llengua pròpia ha retrocedit escandalosament (informe UIB); 2) Es crea una Terra de Meravelles a l'escola i la resta funciona totalment o majoritàriament en castellà (qualsevol unitat administrativa, però especialment SOIB, Policia Local, IB-Salut, Serveis Socials, UIB ...); 3) Directament, en un 80% dels casos, el funcionariat es dirigeix al poble que li paga en castellà (verbalment i per escrit); 4) En temps de manca d'habitatges, de rendes socials, de recursos sanitaris i educatius o culturals, es gasten molts doblers en traduir pràcticament tot document (impresos, informacions, publicitat) al castellà, quan ens podríem estalviar uns bons doblers editant en l'única llengua pròpia de la terra i, per tant, de les institucions i fent-ne traducció només en cas que es demani, com diuen les normes. 5) Mentre es discuteix eternament pels nivells de llengua exigits que després no s'usaran majoritàriament, es contribueix a la sensació ciutadana de que s'imposen uns coneixements importants de la llengua que, per altra banda, s'arrecona. No seria millor ser més flexibles en les obligacions del poble i més seductores donant-li una oferta majoritària de productes en català (llibres, cinema, música, teatre, etc.) a tots els espais públics, que en biblioteques i centres culturals són la gran majoria? 6) Deu ser el programa electoral de Més el més incomplert: on són els criteris lingüístics a l'hora de contractar i subvencionar empreses? Per què hem de pagar empreses que tracten el català com el swahili? Com pot ser que al segle XXI no hi hagi oficines de drets lingüístics? Per què es permet una justícia que se'n riu de qui parla la seva llengua a la seva terra i facilita el procés a qui xerra qualsevol llengua de qualsevol altra terra? 7) Finalment, la responsabilitat és de tothom: per què l'OCB és un mort vivent des de fa massa anys? Per què no consumim només productes que ens respectin (comerços, jocs, cinema, bars i discoteques)? Hi ha eines: Catalapp, Cinemes Texas com a model i no CineCiutat, Ara Balears i DBalears a tot arreu, sobretot a hospitals i centres públics, Plataforma x la Llengua, escriure a les empreses i exigir versions catalanes de mòbils, webs, manuals d'instruccions, prospectes ...). Potser les nostres polítiques no estiguin disposades a fer-ho, com tampoc les empreses, però els ho podem exigir. I funciona!
El psoe és d'esquerres? des de quan?
Bé per l'excelentíssim Ayuntamiento de Palma, que s'ha cobert de merda i ignomínia apartant la llibreria Quart Creixent d'entre els seus proveïdors. Podridura de polítics municipals, franquistes i indecents espanyolistes.
On és la valentia de l'esquerra? Es que encara pensen que fent aquesta política covarda tindran els vots dels hotelers i empresaris?
Coneixeu les dificultats de la contractació pública? Sabeu que qualsevol empresa de l'Estat Espanyol pot optar a aquest contracte? Heu pensat si això és una mesura per tenir en compte les llibreries de Palma? Tal vegada abans de publicar una notícia sobre un tema tan sensible com és la llengua caldria aprofundir una mica més en la qüestió i contrastar la informació.
Amb un mínim de comprensió lectora, és bo d'entendre que qui s'ha auto-exclòs del concurs ha estat Quart Creixent. Reconeixen vendre libres en "tots els idiomes disponibles", però no disposen d'un simple expositor de llibres que no siguin en català??
L'absurd ha fet el salt del teatre a la realitat o això és ciència-ficció?
Si perjudiquen a Quart Creixent, a Drac Màgic o qualsevol altra llibreria en Català de Palma, no tornaré votar a MÉS a l'Anuntamentm