L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó ha rebut aquest dilluns el 49 Premi d'Honor dels Lletres Catalans lliurat per Òmnium Cultural, i ha dit sobre la situació política catalana: «Si tots estam convençuts que volem la llibertat ningú ho podrà aturar».
En un acte celebrat al Palau de la Música Catalana de Barcelona, que ha començat amb un llarg aplaudiment i crits d'independència, Simó ha assegurat que la cultura catalana té una divisa indestructible: «Gosem pensar per nosaltres mateixos i així serem lliures».
«Als nostres països tenim molt bones qualitats», ha dit Simó, que ha enaltit el bon planter d'escriptors, escultors, pintors, cuiners, futbolistes, investigadors, metges, fabricants i economistes, tots ells amb grans aportacions a la societat contemporània internacional, ha dit.
«Però totes les aixetes estan fora del nostre abast», ha lamentat Simó, que s'ha referit a que, de moment, no es té el control sobre els trens, les fronteres, ni els transports, de manera que no hi ha llibertat, ha sentenciat.
Ha esgrimit sobre si Catalunya pot ser independent que «per què no» si Andorra ho és, i després ha recordat que les dones, contra tota legislació, un dia varen dir que volien votar i ho varen aconseguir, i també els joves sotmesos al servei militar.
Simó ha explicat que «quan un país conquista a un altre militarment es produeixen tres reaccions», amb ciutadans que s'adhereixen als guanyadors; uns altres que callen i fan callar als seus nins, i un altre grup que conforma la resistència interior i exterior.
«Els nostres exiliats varen passar moltes penúries i en molts països els varen acollir molt bé. Catalunya és una marca, una frontera», ha dit Simó, que ha citat el conte d''Alicia al país de les meravelles', on el moix li diu a la jove que el camí de sortida es troba en funció d'on hom vulgui anar.
Autora prolífica
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat que l'escriptora estigui compromesa amb la seva cultura: «És una autora prolífica i una articulista tenaç».
Així mateix, ha aplaudit la seva batalla per la igualtat de gènere: «El seu compromís feminista ens anima», ha dit Cuixart rebent un fort aplaudiment, i ha seguit reivindicant un Estat propi, entre d'altres raons, per acabar amb el 21% d'IVA cultural.
Cuixart ha censurat «una persecució pública amb recursos públics», ha recordat que la seva entitat té més de 63.000 socis i ha dit que si Franco no va poder acabar amb Òmnium, tampoc ho farà l'Estat espanyol actual.
Segons el president de l'entitat cultural, «l'única sortida és el referèndum d'autodeterminació a Catalunya, un país que desitja acollir refugiats que en un altre temps varen ser il·lustres catalans com Mercè Rodoreda».
Xavier Bru de Sala, que ha glossat a la premiada, ha lamentat una «miopia col·lectiva» que ha provocat que l'obra de Simó hagi estat bufetejada d'una banda dels ciutadans; i ha reivindicat el seu vessant canònic contraposat al 'bestsellerisme', ha dit.
Han assistit a l'acte la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de les Corts valencianes, Enric Morera; el secretari valencià de Cultura, Albert Girona; l'alcalde d'Alcoi, Antoni Francés; el conseller de Cultura, Santi Vila; l'expresident de la Generalitat José Montilla; el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, i la presidenta del Palau, Mariona Carulla.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja sabem que aquí t´enyores i que voldries ser molts més, però saps que sou quatre gats pelats. Per mes que escriguis amb bastants nicks diferents, se´t veu d´una hora lluny que ets el mateix de sempre, tan sols UN. Quan vols aparentar que sou més, ja saps que has de fer molta hora extra escribint allò que ningú llegeix.... En fi, un cas com un cove i sense sol.lució!
A l'amargat s'aqui baix: Tu no tens dret a venir aquí a renyar.a la gent. Ii molt manco fent-ho en Castellà.
Nadie te ha dicho que pienses por los demás; yo me basto solito. Y millones de personas, lo mismo.
"Gosem pensar per noltros mateixos i així serem lliures". S'ha d'entendre que "les lleis i les constitucions no s'aguanten per la gràcia de Dèu" només per la nostra voluntad. Hem d'entendre que cadascú és el seu propi amo, i que cada poble tría les seves pròpies normas de convivència.De les més bàsiques en deim constitucions i de les més elaborades en deim lleis, peró totes elles hi són perque el poble vol que hi siguin. Només n'hi ha dues que no es poden ni tocar ni negociar, perque "qualsevol forma de convivència parteix d'elles ; les de llibertat i d'igualtat. Aquestes dues normes són les que ens permeten debatre de totes les altres. Necessàriament hem de ser lliures d'associar-nos i d'assemblar-nos i de diferenciar-nos, de representar-nos,lliures d'organitzar-nos i de gestionar-nos com volguem, sinó tota semblança a una democràcia real sería coincidència. Si no exigim respecte a las decisions dels nostres representants i per tant le nostra pròpia opinió,estem reconeixent la nostra invalidesa per pensar, i estem rebutjant el nostre dret a votar, i estem destruint la nostra pròpia democràcia. La democràcia nomès existeix, gràcies a la voluntat del mateix poble de fer-la existir.( Queralto) Salut i republica, cada cop més aprop.