TW
6

Eduardo Pascual és llicenciat en Geografia i Història i doctor en Història per la UIB. Des de l'any 2008 és professor d'Història Moderna de la UIB i professor-tutor de la UNED des del 2012.

La rebel·lió dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó i el posterior triomf de les armes borbòniques a la guerra de Successió espanyola (1701-1715) canviaren substancialment les relacions entre el monarca i els regnes. El model pactista que, de manera imperfecta, havia regit les relacions durant els segles XVI i XVII va ser substituit per un centralisme administratiu com a element unificador. 

La Nova Planta de govern significava la supressió d'institucions medievals i convertia el regne en una protoprovíncia en la nova concepció unitària administrativa.

En llibre 'El Decret de Nova Planta de Mallorca' l'autor analitza els prolegòmens de la redacció de la Nova Planta i les reformes institucionals a Mallorca i a Eivissa, una anàlisi extensible a les institucions menorquines on no s'aplicà la Nova Planta.

El llibre es completa amb la transcripció de la “Nova Planta de la Real Audiencia del Reino de Mallorca” que inclou el reial decret de novembre de 1715 i la reial cèdula publicada el març de 1716.