Es Baluard se solidaritza amb Síria

El Museu d'Art Modern de Palma, Es Baluard, atent als moviments sociopolítics actuals i seguint la línia de les obres de la sèrie d’Ubú de Joan Miró, acollirà el pròxim 12 de febrer, l’obra del dramaturg contemporani Fernando Arrabal L’Arquitecte i l’emperador d’Assíria, dirigida per Jeroni Obrador. Una obra que servirà per a recaptar fons que es destinaran a diferents organitzacions no governamentals que estan treballant amb els refugiats de Síria.

L’arquitecte i l’emperador d’Assíria és considerat un clàssic de Fernando Arrabal. Es tracta d'una feroç crítica vers el poder i la ruptura de l'ésser humà amb la naturalesa. Narra la història de l'arquitecte, que viu sol en una illa deserta en plena harmonia amb la naturalesa. Un accident aeri li du com a company al suposat emperador d'Assíria. Aquest es dedica a reeducar-lo en els valors propis d'una societat jerarquitzada.

L'obra, escrita l'any 1966, mostra la crisi de valors que sofreix la societat occidental. El personatge de l'emperador s'encarregarà de provocar la confusió en l'individu amb l'objectiu de perpetuar-se en el poder.

Jeroni Obrador ha posat, en aquesta adaptació, un fort èmfasi en la comèdia i en «el distanciament teatral, amb l'objectiu que l'espectador pugui ser més crític durant la funció». Al llarg de l'obra hi ha al·lusions a l'actual president de Síria i al poder de l'Església Catòlica.

En paraules d'Obrador: «aquesta obra pretén fer riure al públic, però tal vegada els espectadors se sorprenguin quan no en siguin capaços. Tal vegada no oblidin mai aquesta comèdia en la qual la lluita entre la neurosi occidental i la naturalesa s'agafaran de la mà per passejar per la ridícula creació humana i les seves transgressions familiars, religioses i sexuals. Tal vegada, simplement, riurem de nosaltres mateixos».

L’arquitecte i l’emperador d’Assíria i Ubu Roi

Estrenada l'any 1896, Ubu Roi és una farsa burlesca on Alfred Jarry, pioner del teatre de l’absurd i inventor de la Patafísica, arremet contra l’autoritat i els abusos del poder a través d’un personatge grotesc i cínic, el Père Ubu, prototip de dictador vulgar i sanguinari, encegat de poder. Aquesta figura ha esdevingut un mite viu traslladable a tots els temps.

L’obra inspirà a un gran grapat d’artistes com Roberto Mata i Picasso, entre d’altres, i és Joan Miró qui el reinterpretarà des de diferents perspectives al llarg de la seva trajectòria. A la seva obra va adquirir una dimensió extraordinària a través de la trilogia Ubu Roi (1966), Ubu aux Baléares (1971) i L’enfance d’Ubu (1975). A més, l’any 1978, tres anys després de la mort de Franco, va col·laborar amb el grup de teatre La Claca en l’escenografia de Mori el Merma i dos dels ninots d’aquesta obra de teatre, un audiovisual sobre el muntatge, i la trilogia esmentada formen part de la col·lecció permanent d’Es Baluard.

L'aforament està limitat a un màxim de 300 persones i les entrades es posaran a la venda en el mateix museu fins mitja hora abans de començar la funció.