Mallorca és un dels indrets on aquest tradició s'ha mantengut. A la imatge, interpretació del Cant de la Sibil·la a la Seu de Mallorca la Nit de Nadal. | Teresa Ayuga.
El Cant de la Sibil·la tornarà a sentir-se el divendres a la Catedral de València amb el propòsit de recuperar una joia del patrimoni musical valencià que va estar 500 anys sense representar-se a la ciutat. En aquesta ocasió, la representació serà a càrrec de Capella de Ministrers i la Coral Catedralícia.
El conjunt dirigit per Carles Magraner interpretarà la versió valenciana de la peça per tercer any consecutiu. Aquest cant profètic, un drama paralitúrgic que fins al segle XVI s'escenificava la nit de Nadal a les esglésies de distintes bandes de la Península, sobretot als territoris que formaven la Corona Catalanoaragonesa, i que fins als nostres dies ha perviscut a Mallorca, fou recuperat el 2012, i des de llavors cada any es repeteix.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ei, sóc del País Valencià i parle català, dit valencià, però no sóc català. Els valencians hem sigut de la Corona d'Aragó però mai de Catalunya. Un argentí parla castellà però no és espanyol. Deixeu-nos de colonialismes, que ja en tenim prou amb el pancastellanista madrileny.
Catalunya completa: I La Franjavha de tornar set de Catalunya, com volen els seus habitants, i també el Rosselló.
A Gandia, Quart de Poblet i Ontinyent fa anys que es recuperà el Cant de la Sibil·la.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista
Des de Mallorca i València refeim la nació catalana completa.