Baltasar Porcel.

Baltasar Porcel. | Carles Domènec

dBalears01/11/14 0:00
TW
0

Sa Societat d'Andratx acull avui a les 19.30 hores un homenatge a Baltasar Porcel. Consistirà en la lectura dramatitzada de l'obra de teatre "Els condemnats", escrita per l'andritxol. La direcció anirà a càrrec de Joan Porcel. L'acte està organitzat per l'OCB d'Andratx.

"Els condemnats" és una tragèdia familiar ambientada el dia de Tots Sants i escrita per Baltasar Porcel l'octubre de 1958. L'obra va guanyar el premi Ciutat de Palma de Teatre d'aquell mateix any i li fou entregat el 20 de gener de 1959. La durada aproximada de la representació és de 50 minuts. Els actors són gent d'Andratx amb experiència en els grups de teatre local Voramar i Embruixart.

Segons Miquel Àngel Vidal (revista Pissarra, 135), a “Els condemnats” Porcel era un autor jove i ambiciós que començava a escriure i que tenia uns certs coneixements dramàtics (en llegia sovint i havia participat en alguns muntatges) que es veuen reflectits en una peça existencialista d’argument prou sòlid (...). És a dir, “Els condemnats” té un conflicte dramàtic molt més elaborat que “Els dolços murmuris del mar”. De fet, aquesta és més una obra dialogada que una vertadera peça dramàtica. De manera que aquestes dues obres no són tan sols l’alba i el crepuscle del seu teatre en un aspecte simbòlic si no també real. Una altra cosa que tenen en comú és l’espai: ambdues transcorren a Mallorca (espai que no apareix, almenys d’una manera explícita, a cap altra peça). A la primera el tema és l’odi i a la segona el desencís. A “Els condemnats” la conjunció d’odis que afecten tots els personatges conduiran al parricidi de Simó. En el primer fragment veiem a Paula, la dona de Simó, queixant-se de les campanes que repiquen sense aturar la nit de Tots Sants i que serà un dels leitmotivs de l’obra, i també la conversa que té amb Jaume, el seu fill mig foll, mig visionari.

Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937 - Barcelona, 2009) és autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, proses narratives, articles d'opinió, entrevistes i teatre. Amb la seva obra narrativa basteix un món mediterrani del qual sobresurt el cicle d'Andratx, on mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual articula una metàfora de la condició humana. Entre les seves novel·les destaquen: La lluna i el "Cala Llamp"(1963), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000),L'emperador o l'ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les ombres (2008). Ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Josep Pla, 1969; Prudenci Bertrana, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Ramon Llull, 2001; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 2007; Sant Joan, 2008, entre d'altres.

OCB Manacor
El dilluns, 3 de novembre, a les 20 hores, al local de l'OCB Manacor (c. de Jaume II, 15), hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’Obra”. En aquesta ocasió, Bartomeu Mestre, Balutxo, farà la conferència “En el Tricentenari de la guerra de Successió i les seves conseqüències, els Decrets de Nova Planta”.

Balutxo parlarà de la guerra de Successió, la conseqüència de la qual seran els Decrets de Nova Planta, amb l'objectiu bàsic de centralitzar el poder monàrquic, cosa que implicarà la substitució del virrei per un Capità General que presidirà la Reial Audiència (configurada com a alt tribunal i al mateix temps com a entitat políticoadministrativa), la creació dels intendents, encarregats de la hisenda pública, i que es faran càrrec dels nous imposts, com el equivalente -un de semblant al cadastre-, així com els antics. Una guerra que enfrontà dos bàndols, el de la casa de Borbó, defensora de la "centralització", i el de la casa dels Habsburgs, partidària de federalisme, que recollia les idees bàsiques del "neoforalisme" català de les darreries del Sis-cents. I que féu néixer dos corrents d'opinió històrica confluents, ja que per als jacobins, la Nova Planta -la "centralització"- havia de fer el miracle de la recuperació catalana del segle XVIII; i per a l'altre sector, resoldria la famosa qüestió de la "ineptitud per entendre's amb el Poder" que a les Corts de 1599 provocaria la "parada en sec" del Dret públic català, una parada que el fossilitzaria i faria "viure del passat", amb uns principis legals que la vida anava deixant enrere.

El convidat, Bartomeu Mestre Sureda, Balutxo, va néixer a Felanitx. Va esser responsable de l'Obra Social i Cultural (1979-1986) i Director de Recursos Humans (2000-2007) de la Caixa de Balears. Ha fet teatre, ràdio i televisió. Com a escriptor, ha publicat "...com un aleig enmig de la calitja" (1978), "Crònica de la Cançó Catalana" (1987), tema en el qual hom el considera un expert, "Balada d'en Guillem d'Efak" (1997/2010) i "El darrer manuscrit" (2010), entre d'altres. Home compromès i activista ha militat al PSM, ERC i, des del seu blog "Etziba Balutxo", fa denúncia política i reflexiona sobre la situació de l'educació a les Illes. Opina que el 2015 serà un any èpic i que "les eleccions del maig són una oportunitat de foragitar el govern espanyolista de Bauzá". També confessa que repeteix sovint els versos de Raimon "T'adones, amic, que ens amaguen la història, ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells?". Sobre les celebracions de les dates històriques pensa que "Està molt bé celebrar el 1714, però la guerra de Successió té moltes més dates i molts més territoris. La batalla d'Almansa és del 1707 i la caiguda de Mallorca és el juliol del 1715. Una altra prova és veure què en diu l'adversari. L'enemic fa quatre decrets de Nova Planta: un per a Aragó, un per a València, un per al Principat i un per a Mallorca; però el contingut és pràcticament el mateix".

Joan Reglà explica a "Introducció a la història de la Corona d'Aragó" que, després de la caiguda de Barcelona, un exèrcit borbònic va apoderar-se de Mallorca, sense resistència. Realment no hi va haver resistència? Com així la capitulació va tardar gairebé un any? I Manacor, va resistir? Què va fer Guillem Riera d'heroic a la torre dels Coloms de Portocristo? Podran saber els manacorins quan va capitular el municipi? I quants illencs coneixen què varen fer els mallorquins a la guerra de Catalunya i què varen fer durant el setge de Barcelona? Quants mallorquins saben que el nom de Ciutat de Mallorques va desaparèixer -substituït pel ressuscitat nom d'una població romana, és a dir, Palma-, com a conseqüència del Decret de Nova Planta? Bartomeu Mestre s'esmerçarà per explicar tot el que ha pogut descobrir sobre la resistència mallorquina i en particular sobre l'acció dels manacorins. Dilluns dia 3 de novembre a l'OCB Manacor.

OCB Campos
El dilluns, 3 de novembre, a les 20.30 hores, al local de l'OCB de Campos, començarà un taller de brodar, a càrrec de Miquela Ballester. Els assistents aprendran a brodar amb tot tipus de punt: creueta, punt mallorquí... El preu per als socis és de 25 euros al mes, de 30 euros per als no socis. El material no hi és inclòs. La professora en facilitarà el primer dia. Cal fer-ne la inscripció a la Papereria Adrover. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Campos.