Les colles mallorquines proven d'estar a l'altura de la millor temporada de la història del món casteller, i ahir tornaren a fer una altra demostració de traça castellera a Sant Joan, amb motiu de les festes d'estiu del municipi.
Fins al moment, just hi havia quatre colles de les seixanta-sis existents amb un cent per cent d'eficàcia, és a dir, que havien descarregat cada un dels castells que havien fet a plaça, sense caure ni haver de desmuntar en el que duim de 2014.
La meitat d'aquestes eren illenques: els Al·lots de Llevant, de Manacor, i els Castellers de Mallorca, originaris de Palma. Però la jornada es desenvolupà de forma distinta per a ambdós grups. La ratxa seguí per als palmesans, però es trencà en el cas dels manacorins, amb una caiguda sense conseqüències a segona ronda.
Els Al·lots partiren de Sant Joan havent descarregat el millor castell del dia, el 3 de 7 amb l'agulla, però també amb una llenya al 4 de 7 amb el pilar. L'estructura pujà molt tancada des del principi i no suportà la sortida dels dosos. Aquesta situació féu canviar els plans dels verds, qui es reserven castells de més entitat per a pròximes sortides.
Pel que fa als de la camisa grana, els Castellers completaren una diada molt regular, i després d'algunes actuacions sense fer-ho tornaren a descarregar un castell de set alçades. També s'apuntaren un 2 de 6 que apunta a un pis més i un pilar de cinc renovat.
Al·lots de Llevant: pilar de 4, 3 de 7 amb l'agulla, intent de 4 de 7 amb l'agulla, 3 de 7, 4 de 6 amb l'agulla, dos pilars de 4 simultanis.
Castellers de Mallorca: pilar de 4, 3 de 7, 3 de 6 amb l'agulla, 2 de 6, pilar de 5.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
Molt més nostro és fer castells que no pas tablaos castellans. O no ? Així doncs, amunt companys !, i feim pinya !
Però no diuen rès de l´Oktoberfest. Serà perque és molt Mallorquí.
FORASTER, -ERA m. i f. i adj. 5. Natural de Catalunya. "Forasters catalans, si no te l´han feta, te la faràn".
FORASTER, -ERA m. i f. i adj. || 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46. || 4. Grosser d'enteniment o de comportament (Mall.). «No sies tan foraster!». (Alcover-Moll)
Molt nostro, sí senyor!
Quina forasterada...