Quines són les conseqüències més contundents dels resultats de la batalla de Muret sobre la cultura, la literatura i la llengua nostrades? A aquesta pregunta hi vol dur una mica de llum el congrés Vuit-cents anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes.
El congrés té lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, els dies 24 i 25 d’octubre, i servirà per a estudiar les línies generals des de la historiografia romàntica dels moviments que sorgiren després de la confrontació, però també per a replantejar nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats fins ara.
Recordem que la batalla de Muret va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, i no és exagerat dir que va capgirar la història. A banda de significar la mort de Pere II, el pare de Jaume I el Conqueridor, va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori. Des de llavors, la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap a la mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar amb una teocràcia europea.
La inauguració del congrés, a les nou del matí, és a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, encara que també hi intervenen altres distingides personalitats. És el cas, per exemple, de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, o del pitiús Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC.
El congrés consisteix en catorze ponències, les quals s’organitzen en quatre blocs: Catalunya i Occitània, presidit per Isabel de Riquer; Entre càtars, trobadors i exiliats, presidit per Maria Luisa Meneghetti; Després de Muret, presidit per Saverio Guida, i Dels trobadors a l’herència trobadoresca, presidit per Tomàs Martínez Romero.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.