Mallorca, a pas de camell

"Mohammed és un projecte que arribà a les meves mans fa 5 anys, arran d'una entrevista a Gustavo que vaig llegir en una revista d'interiorisme", explicà ahir Bestard durant la presentació del film. El director contactà amb Miquel Vidal, que li féu arribar el llibre. A partir d'aquest moment, Bestard pensà a rodar-ne una pel·lícula de ficció. Però el projecte es va haver d'aparcar quan Bestard se centrà en El perfecto desconocido.

Una vegada que el va reprendre, Bestard considerà que la història de Vidal i Gustavo "era massa increïble, massa de ficció, per fer ficció". Així que optà pel documental. "Moltes vegades la millor manera de contar històries és a través dels mateixos protagonistes", afirmà el realitzador. Així que Bestard recuperà les entrevistes que havia fet cinc anys abans i es disposà a tancar la trilogia sobre la Mallorca dels anys 60 iniciada amb Niño vudú i continuada per El anónimo Caronte.

Les anècdotes que es poden explicar sobre la volta a Mallorca en camell són gairebé interminables, i Vidal i Gustavo no estigueren mancats de ganes de contar-les durant la presentació del DVD. "Vaig conèixer el propietari del camell a la redacció del Baleares", rememorà Gustavo, qui va reconèixer que "Mohammed tenia molt mala llet". "Toni diu que la nostra història és surrealista, però allò que és surrealista és el canvi de Mallorca des dels anys 60 fins avui. En aquella època, Palma tenia 150.000 habitants i anar al Molinar ja era tota una excursió", digué per part seva Miquel Vidal. El periodista va recordar que el fabulós viatge es va iniciar "el 16 de gener en una plaça de Cort estibada de gent".

"Ells volien cridar l'atenció", continuà Bestard. "La gent amb inquietuds tenia necessitat de créixer, i els canvis anaven lents. Per això crec que el seu fou un viatge existencialista, i el començament d'alguna cosa que es pot veure a les seves exitoses trajectòries", afegí el cineasta.

CineCiutat acollí la presentació del DVD, que va ser seguida per una projecció privada per a familiars i amics. En acabar el film, tant Gustavo com Miquel Vidal ploraren com infants de l'emoció, acompanyats pels aplaudiments d'un públic que s'ho passà d'allò més bé amb el seu fantàstic viatge en camell arreu de Mallorca.