La calor guanyà la batalla i, a les vuit del capvespre, eren pocs els ciutadans que visitaven les galeries en la convocatòria del PalmaPhoto. A mesura que passaven les hores i el sol es ponia, l'ambient pels carrers del centre de Ciutat s'animava de visitants encuriosits per la major exposició sobre fotografia i videoinstal·lacions concentrada en una sola jornada. Tot i això, la vuitena edició encara no és comparable amb la Nit de l'Art: no hi havia sempentes i s'hi podien veure les instal·lacions amb tota normalitat.
Val a dir, però, que l'organització del PalmaPhoto s'ha esforçat a fer un programa ben atractiu amb exposicions de tot tipus i de renoms internacionals, música als carrers, videoprojeccions a quatre façanes de la ciutat i, per arrodonir-ho, una copeta de vi a cada aturada. L'ambient, però, fou més minso. Els galeristes, vertaders protagonistes de la vetlada, s'hi mostraven satisfets. Allò important, asseguraven, és mantenir l'activitat i així fou.
Els qui no es perderen la cita, com sempre, foren els representants polítics, que a les 20 hores ja eren davant les portes del Casal Solleric. L'espai expositiu de l'Ajuntament donà el tret de sortida a la vetlada amb dues propostes ben diferents. D'una banda, les imatges de Pablo Genovés, fotografies realitzades entre els anys 1910 i 1940 sobre edificis emblemàtics del centre d'Europa que l'artista ha tractat destruint els edificis per forces naturals amb un missatge crític sobre la crisi, la pèrdua de valors o el canvi climàtic. De l'altra banda, les videoinstal·lacions d'Almagul Menlibayena sobre el Kazakhstan.
Recorregut
Després, començà la ruta per les 15 galeries que enguany prenen part del PalmaPhoto. Davant l'església de Sant Nicolau, un grup de jazz animava el públic, mentre que d'altres es dirigien, amb el mapa amb la mà, cap a la Caja Blanca, que apostà per Mitos Colom i el projecte Domes, que estableix un paral·lelisme entre les esglésies com a creacions estètiques i les fàbriques com a creacions funcionals. Els caminants continuaren cap al Centre de Cultura Pelaires o la galeria Vanrell, que presentà les interessants propostes de Pedro Cabañete.
La galeria Maneu, per la seva banda, mostrà el viatge per la memòria de José Luis López Moral a través d'uns paisatges on el somni i la realitat formen un maridatge perfecte per a l'esguard. La Fran Reus optà per una jove promesa de la fotografia mallorquina: Gori Vicens. A mesura que s'anava fent la ruta l'ambient també s'animava amb més ciutadants voltant pels carrers i els bars amb les terrasses plenes. També hi havia bon ambient a l'espai Aba Art Contemporani amb Nando Esteva i els seus 250 gr de tacón, un recull d'imatges de la col·lecció de calçat de José Miró que traspassen la frontera d'allò merament publicitari per mostrar el producte des d'una perspectiva artística. Un altre dels atractius de la vetlada fou la proposta del Museu d'Es Baluard amb les instantànies de Toni Catany sobre natures mortes, justament el dia que fou reconegut pel PhotoEspaña per la mostra Archivo de sombras.
Ben a prop i quan ja passaven les deu del vespre, la galeria Maior també congregava un bon grup de visitants encuriosits per la Luz sin noche, d'Eulàlia Valldoresa, mentre que la Kewenig exhibia la indagació sobre l'aigua dels fotògraf alemany Elger Esser. Altair, per la seva banda, optà per encarar dos fotògrafs ben diferents sota una mateixa temàtica: Jordi Bernadó i Massimo Vitali retrataren la Rambla de Barcelona. En canvi, la Caixa oferí una interessant i concorreguda proposta de Cristina García Rodero sobre l'España oculta. La vetlada, doncs, acabà millor del que havia començat, amb més ambient i més públic interessat pel fenomen fotogràfic. Això sí, res comparable amb la cita nocturna amb les arts plàstiques, tot i que els turistes ajudaren a omplir les galeries.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.