Al 1966 Jorn Utzon s'endugué un disgust amb una de les seves obres més significatives, l'òpera de Sidney. La historiadora de l'art, Halldóra Arnardóttir, diu que va dimitir perquè considerà que no rebia "un tracte de respecte professional per part del ministre d'Obres Públiques i, de fet, ofès, no va tornar a trepitjar mai Austràlia per veure la seva obra acabada". Més endavant, Utzon va recalar a Mallorca i quedà encisat davant el paisatge i la llum.
Aleshores, decidí fer-se una casa que fos com una perllongació de la natura dels voltants i trià un tros de costa a prop de Portopetro, on el 1972 edificà can Lis (el nom de la seva dona), una construcció que es fon amb la natura. A partir d'ahir, les estances d'aquest emblemàtic indret estan obertes al públic com un espai de creació i reacció.
Els murs de marès dels darreres de la casa, per exemple, no delimiten una façana concreta, sinó que es xapen en blocs que es confonen amb la vegetació sense pertorbar la vista. Les habitacions són cartoixanes, pedra i persona, cap moble, un llit d'obra i una taula. Totes les estances s'obren cap a una mar neta, sense interferències visuals, perquè des de cap punt de la casa, ni a dreta ni a esquerra, no es veu res més que la línia de l'horitzó. La llum entra per finestres i portes i projecta la claror amb la precisió i delicadesa del vitrall d'una catedral. Seria molt difícil trobar aquí cap detall innecessari. Algú ha definit can Lis com un exemple de minimalisme, però aquest concepte es restringeix a un aspecte estètic, artístic. Aquesta casa va més enllà i du a un concepte més bé filosòfic, religiós, revela l'esperit d'un home que havia arribat al sòtil del món en la seva professió i que va fer una gran depuració interior; una purga que el dugué, en el cas de can Lis, a conjuminar amb humilitat i amb certs aires diogenians la pulcra bellesa de l'entorn amb una construcció sense artificis.
Ahir, a l'acte d'obertura de can Lis, s'hi trobaren Christen Obel, president de la Fundació Utzon; Daniel Danès, representant d'aquesta a les Balears; Lise Juel, l'arquitecta autora de la remodelació; Lin Utzon, filla del geni danès; Francisco Cifuentes -que dugué a terme l'obra juntament amb Maria Eugènia i Sebastià Martorell-, i el príncep consort de Margalida II de Dinamarca, Henri de Laborde, comte de Montpezat. El batle de Santanyí, Miquel Vidal, va precisar la importància de petjades com les d'Utzon a Mallorca. Per la seva banda, Joan Rotger, vicepresident de Cultura del Consell, remarcà que "can Lis és la resposta a la pregunta que qualsevol pensador es formula: com viure". El president de la Fundació Utzon, Christel Obel, destacà que aquesta casa serà un centre dedicat a l'estudi i a la reflexió i s'hi mostra "l'amor i l'estima" que tenia l'arquitecte danès per l'Illa. En realitat l'habitatge, recentment declarat com a Bé d'Interès Cultural (BIC), servirà com a residència d'experts, un fet va que agrair la filla d'Utzon, que viu a can Feliz. L'acte d'obertura es completà amb una suculenta i elaborada picada regada amb vins de la terra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.