“La música permet una promiscuïtat interessant”

Confesiones de un artista de mierda és el títol del darrer treball del gallec Iván Ferreiro (1971). Malgrat els dos temes nous, es tracta d'un viatge en el temps, una revisita a les velles cançons (incloses les que tocà amb Piratas), però des del prisma del present, un punt de vista que fa que allò antic soni d'una manera inesperada. Per comprovar-ho, basta anar dissabte a partir de les 22 hores a la sala Assaig de Palma.

Heu robat el títol d'un llibre de Philip K. Dick. Per què aquest i no un altre?
Entren en joc qüestions relacionades amb el meu amor propi i el grau que un s'exposa. A diferència d'altres treballs, aquest disc se centra més en mi mateix, i això em provoca una mica de pudor. En el seu moment, no vaig viure les meves cançons com a èxits, i el títol del llibre de Dick em semblava perfecte.

I la confessió?
Les cançons surten des d'un lloc molt íntim. Escric els temes per a mi, i després els vestesc perquè serveixin a la gent. Allò més interessant és que una cançó valgui tant per a la teva dona com per a la teva amant, per dir-ho d'alguna manera. La música s'ha de poder escoltar en totes les situacions. El disc també m'ha servit per llevar-me fantasmes de damunt.

Les cançons es gravaren en directe en un estudi decorat com una habitació d'hotel. Per què aquesta escenificació?
Juntar cançons sempre té alguna cosa teatral. L'habitació ve a ser una metàfora, perquè la música sempre és de viatge. Visc a un poble que es diu Gondomar, i des d'allà llanç les meves cançons al món. Part de la meva vida, té lloc als hotels, que són un indret que m'agrada molt. Anar de viatge et permet sentir que ets tu més que mai, et relaciones d'una manera molt neta amb els altres. A un hotel, un pot ser qui vulgui.

Aquesta revisió del passat, és una passa enrere per agafar impuls o té un to malencònic?
No som gaire malencònic. La meva companyia i el meu mànager em proposaren fer el disc i m'agradà la idea. Ja havia fet un recopilatori amb Piratas, però aquest cop ho he pogut dur a terme sense pressions, elegint les cançons que més tenien a veure amb mi. No és un treball sobre el passat, sinó sobre el futur. He tractat de tocar les cançons com som jo ara i continuen vigents.

Presentau el disc a tot tipus de sales. Què us n'estimau més una de gran o una de petita?
El que preferesc és anar on em cridin. Som més feliç que mai. Tocar em manté molt viu, perquè cada dia passen coses diferents. Hi ha dues parts en el món de la música: escriure i tocar. Jo escric cançons tot el temps, però ara tenc ganes de cantar, de tocar.

Les seus de l'SGAE foren escorcollades quan gravàveu en un estudi de la seva propietat. Com estau vivint tota la polèmica que s'ha produït?
L'SGAE és una empresa de gestió i repartiment de doblers segons una llei legítima. Els que més paguen són els mitjans de comunicació, que a la vegada són els que més beneficis aconsegueixen de la música i els que més s'han rabejat amb la situació. No hem d'oblidar que a qui han robat ha estat a nosaltres, als autors. Perquè hi hagi gent impresentable no s'ha de posar en entredit els drets d'autor. Nosaltres som músics i el nostre problema és que no sabem gestionar.

Tornant al disc, si fos una qüestió de vida o mort, a qui triaríeu d'entre els artistes que hi han fet col·laboracions: Xoel López, Rubén Pozo (Pereza) o Santi Balmes (Love of Lesbian)?
Preferiria morir abans que triar. A l'amor romàntic la pluralitat està mal vista, però la música permet una promiscuïtat interessant. Els tres són part del meu cor, i amb cada un d'ells he viscut coses molt personals.

Amb quina cançó heu viscut un retrobament més destacable?
Amb Años 80. Vaig acabar fart de cantar-la amb Piratas. A més, quan vaig començar la meva carrera en solitari, tothom me la demanava i encara li vaig agafar més tírria. Fa aproximadament un any la vaig reprendre a un concert acústic i en vaig gaudir molt.

Com duis això de fer un concert en la jornada de reflexió d'unes eleccions generals?
Em resulta curiós. Segur que contaré acudits sobre el tema! (riu). Malgrat tot, demanaré al públic que vagi a votar l'endemà. Tal vegada la democràcia no és el millor sistema, però és el que tenim.