“No puc cantar cap a una altra banda quan la gent pateix”

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) no és un bon company per a la precipitació i les presses. Parla amb veu tranquil·la, pensant el que diu, amb paraules ben allunyades de la frivolitat. El cantautor, músic i lletrat alhora arriba a Palma amb Música i lletra (Propaganda pel fet) sota el braç. Aquest disc arriba després de cinc anys d'històries i projectes, en definitiva, de vida. És un treball que es podrà escoltar avui a partir de les 22 hores al Teatre de Petra.

Per què heu deixat passar tant temps des de l'anterior disc (Alfabets de futur, 2006)?
He fet altres coses per sobreviure. Habitualment, necessite molt de temps, encara que reconec que aquest cop m'he passat (somriu). El treball artístic ha de menester el seu temps per funcionar bé. Hi ha gent que treu discs cada any, tot i que alguns no haurien de sortir (riu). Tenc una estima molt gran a l'ofici i m'agrada treballar les coses bé.

Al llarg dels darrers cinc anys es podria dir que hi ha hagut un boom de la música en català. Com l'heu viscut?
Les empreses que no apostaven per la música en català ho han començat a fer. M'agradaria pensar que això suposarà un benefici per als músics algun dia, però de moment el benefici només és per a les empreses que fan això, i no per als treballadors de la música. Sempre se'ns ha venut l'excusa que som un mercat petit i que no hi cap gaire gent. Això és mentida. Grups com Antònia Font han sortit sense cap problema. La llengua és per comunicar-se no per incomunicar-se.

Parleu de Música i lletra.
Música i lletra és la marca blanca de la cançó d'autor. Tots els discs de cantautors tenen música i lletra. D'alguna manera volia tornar a l'essència després de molts anys de fer cançons. Volia reflexionar sobre per què continuava cantant i fent temes. La música i la lletra són la matèria primeraa de les composicions. S'estimen igual.

Hi ha equilibri entre aquests dos elements?
Sí. Jo faig cançons. Quan treballe no pense en una lletra per posar-li música ni pense en una música per posar-li lletra. Quan componc, les lletres i les notes van juntes. Intente mantenir un equilibri i poder parlar tant d'influències musicals com de poètiques, tot i que una lletra no és un poema. És literatura però no és un poema, és una altra cosa.

Com heu evolucionat al llarg d'aquests cinc anys?
Espere haver crescut una mica. He après a escoltar-me a mi mateix. Amb aquest silenci, he sentit moltes coses dins meu. Faig les cançons per canviar-me a mi mateix, no per canviar el món. El que passa és que el món el canviam quan ho feim nosaltres.

Una de les vostres constants és la capacitat de denúncia.
No puc cantar cap a una altra banda quan la gent pateix. Vivim una situació molt dura. No puc pujar a un escenari i no veure això. Espere que això passi a més gent, que es deixi de mirar cap a un altre costat.

Fa falta una nova fornada de cantautors implicats?
No. Fa falta una nova fornada de gent implicada. La veu d'un cantautor és tan important com la del meu forner.

Us sentiu pressionat pel fet que el vostre públic esperàs amb ànsia aquest retorn?
Potser m'hauria d'haver sentit més pressionat. Sempre he anat una mica a la meva. Aquesta és una llibertat amb la qual em sente còmode i crec que la gent a qui agraden les meves cançons ha esperat això. Intente no decebre, però sobretot a mi mateix.

Què suposa per vós venir a Mallorca?
És com ser a casa. La llum que hi ha aquí no deixa adormir-te en tots els sentits, també en l'esperit.