D’Artà a la urbanització de Betlem (1a etapa de la travessia Artà-Lluc)

Començam aquesta primera etapa de la travessa Artà-Lluc al centre de la vila d'Artà, a la plaça de l'Ajuntament. Agafam el carrer de Rafel Blanes, que ens condueix als afores del poble, amb el molí d'en Morei i el pou de la Lluna, a la dreta, i el poliesportiu i l'institut, a l'esquerra. Alguns centenars de metres més endavant, a la dreta queda l'Albelló i deixam a l'esquerra el camí que arriba a Son Forteza Vell. La nostra ruta discorre per un ample camí asfaltat, entre propietats agrícoles ben treballades i poblades d'ametlers, figueres i garrovers. A la dreta detectam la casa de la Campana i can Toni a l'esquerra. Arribam així a la cruïlla de les cases de Son Sureda Vell, que apareix a la nostra esquerra. A la dreta s'alça el puig Verd. Un poc després s'acaba l'asfalt i, entre xiprers, arribam al pou d'en Petro, interessant mostra hidràulica amb peces de pedra viva. Ben aviat, a la dreta apareixen les cases de can Canals. En època islàmica, l'actual possessió de can Canals formava part de l'alqueria Beni-Agmira, juntament amb Son Sureda. En destacam el portal d'arc de mig punt, la clastra i la tafona.

Des de les cases de can Canals, continuam per camí de carro, en lleugera davallada. Dos minuts després, passam les restes d'un portell i ens envaeix vegetació natural, amb alzines, arboceres, ullastres i aladerns, entre d'altres espècies. Deixam de banda a la dreta un camí i posam atenció perquè el nostre camí volta a la dreta. Tres minuts més endavant, en el proper entreforc, tornam a voltar a la dreta, per una barrereta reutilitzada, i deixam en línia recta el de Can Puceta. L'any 1991, el camí vell es convertí en una pista que condueix a la presa o assut bastit per controlar les aigües del torrent, però actualment aquest pista està molt abandonada. Les arboceres han congriat aquí el seu paradís, acompanyades per xiprell, estepes llimonenques i càrritx. El torrent discorre a l'esquerra i algun forn de calç que s'amaga entre la vegetació.

A nou o deu minuts de l'anterior creuer, hem de posar molta atenció perquè abandonam la pista i el torrent i ens desviam per la dreta del comellar, pel camí vell de ferradura. El càrritx ha envaït completament el sender, que puja suaument; mentre, el torrent es manté a la nostra esquerra, amb la presa de contenció que es fa mínimament visible. A set o vuit minuts d'anar pel camí, a l'esquerra observam un forn de calç, vora la rota d'en Guixó. Salvam les carritxeres que envaeixen el camí i, a sis minuts del forn de calç, en tendència a l'esquerra el camí travessa una petita torrentera. El camí descriu alguns revoltets en pujada, que la vista, ara alterosa, agraeix. Els costers salvatges, orfes de pinedes i alzinars que sucumbiren als incendis, apareixen, malgrat això, pigats per totes les tonalitats del verd, vivíssim amb les arboceres, fort amb els garballons i groguenc amb les carritxeres. Mentrestant, a l'altra banda del torrent s'alça el puig del Corb i el de la Palmera. El camí volta cap a la dreta, més orientat al nord. Mentre, el torrent queda ben pregon, a l'esquerra, al fons del comellar.

Camí endavant, restes de marjades abandonades ens indiquen altres èpoques de conreu de la terra. Arribam així a la carretera, vora la fita quilomètrica, que marca el km 7 de la Ma-3333 (carretera d'Artà a l'ermita de Betlem) en l'indret conegut amb el nom del Replà; en arribar-hi, avançam alguns metres per l'asfalt, travessam la carretera i en sortim per l'altra banda, on enllaçam amb el camí vell novament. Deixam a la dreta un repetidor de televisió, amb una antena i un petit bloc cúbic i començam a davallar més a l'esquerra de la paret, amb el camí molt perdut. La imatge de la Talaia Freda queda a la nostra dreta. Després d'un revolt a l'esquerra, prest arribam a la penya de Fra Macari, amb el camí tapat per pins joves i amb restes d'empedrat. Una rajoleta recorda que l'ermità Macari es va retirar en aquesta cova per fer vida anacorètica. Poc després, retrobam la carretera; vora la fita de l'hectòmetre 9 (km 7,9). Anam cap a l'esquerra uns trenta metres sobre l'asfalt, on travessam la via i recuperam el camí vell. Cal posar atenció en aquest tram de l'itinerari on el camí i la carretera se superposen. Tornam a la carretera i l'abandonam aproximadament a l'altura del quilòmetre 8,150. El camí vell, en un primer tram perdut, es consolida, amb marge de soteniment a la dreta; en poc més de cinc minuts des de la carretera, arribam a la font de l'Ermita, una bella surgència amb una cova de Lorda a la vora. De la font, per l'esquerra arribam en cinc minuts a l'ermita de Betlem.
L'ermita de Betlem s'aixeca sobre les runes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. L'any 1805 fou ocupada per cinc ermitans provinents de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa. Conserva una bella església dedicada al Naixement de Jesús.

Tornam cap a la font de l'Ermita pel mateix camí i ens disposam a davallar pel Grau. Deixam a la dreta el camí de les cases d'Albarca i arribam al collet de l'Ermita, entre pins, i voltam a la dreta. El cim de la Talaia Freda (565 m) queda a llevant. Diversos revolts en davallada per camí de carro ens situen al comellar del torrent del Grau. A l'esquerra del camí podrem observar un forn de calç.

El camí passa per sengles obertures fetes als dos murs successius i desafia el pas del Grau, amb una paret de roca natural, solcada per un bon nombre de cavitats. Aquest espadat rocós interromp el jaç del torrent, que s'estimba en un salt d'aigua. El camí salva aquest obstacle per la dreta, aferrat al coster més dolç de la penya i planteja alguns revolts per salvar el desnivell. La vista ens mostra la profunda coma que s'obre en primer terme a la plana de conreu de Betlem, i continua vers la mar, amb la badia d'Alcúdia i, al fons, la península de la Victòria.

Molt avall, a l'esquerra queda un assut o presa de contenció de l'aigua del torrent. Un redol de garrovers ens ofereix una de les poques ombres de la passejada. Els darrers metres de desnivell es realitzen sobre graons naturals de pedra maresa. Gairebé a peu pla, enllaçam per la dreta amb un camí de carro i arribam a les cases de Betlem, actualment abandonades. Avançam pel camí de carro, amb els antics sestadors a l'esquerra i les instal·lacions militars d'artilleria, abandonades, a la dreta. El pou de Betlem queda a la dreta del camí i passam un botador de fusta amb la barrera a la dreta. Pocs metres després, arribam a la carretera, amb la urbanització de Betlem a la dreta. En aquest punt acabam l'excursió i la primera etapa de la travessa d'Artà a Lluc.