Santa Margalida i Tàrbena celebren 400 anys de germanor

Els lligams històrics que uneixen Santa Margalida i Tàrbena, al País Valencià, tornaren a enfortir-se aquest cap de setmana. Els dos pobles, agermanats des del 1998, commemoren els 400 anys de repoblació mallorquina al sud valencià, un fenomen migratori que es registrà arran de l'expulsió dels moriscs de les comarques de la Marina. La Casa de Cultura de Tàrbena acollí ahir un simposi en què, a través de vuit ponències d'historiadors de Mallorca i del País Valencià, s'abordaren diferents aspectes de l'origen mallorquí dels municipis de la Marina. Fins a Tàberna, s'hi desplaçà una delegació de Santa Margalida, encapçalada pel batle, Miquel Cifre, i l'associació Margalidans agermanats.

"Enguany se celebra el 400è aniversari de l'expulsió dels moriscs i el repoblament per colons mallorquins", afirmà l'investigador i professor de la UIB Antoni Mas, qui participà en les jornades amb la ponència Una visió margalidana de l'emigració i el retrobament. La zona quedà buida, els senyors hagueren de cercar pobladors d'altres indrets i els habitants de l'Illa no passaven per un bon moment. "En aquell temps, Mallorca patia de fam i, a més, el 1613 hi va haver una collita molt dolenta i suposava un problema mantenir la gent. Entre 4.000 i 5.000 persones emigraren de Mallorca al País Valencià, ningú no hi va anar forçat", explica Mas.

Esperit de germanor

Hi ha una vintena de pobles de la comunitat que són descendents d'una majoria de mallorquins, dels quals Santa Margalida es troba agermanat amb tres: Tàrbena, Xaló i vall d'Ebo, que també es varen veure representats en la trobada. Tanmateix, cal recordar que aquesta relació de concòrdia no fou sempre així. "Molts pobles varen perdre la consciència del seu origen, però altres, com Tàrbena, vall de la Seta, vall de Gallinera i Lorxa, sempre ho han tingut present. Ser descendent de mallorquí estava mal vist i qualificar algú de mallorquí arribà a ser despectiu, perquè llavors érem els immigrants. Deien que arribàvem baratats per porcs i molts de pobles varen anar perdent la relació amb Mallorca de manera interessada", comenta l'investigador.

Això ha canviat durant les darreres dècades i ara els pobles de la Marina estan orgullosos de les seves arrels. "Hi ha elements mallorquins que encara es conserven en la parla. Per exemple, alguns pobles no pronuncien la "r" final, hi ha lèxic i expressions que perduren, com "si fos vera", o fins i tot a Tàrbena conserven l'article salat i els pronoms personals", assenyala Mas.
La d'ahir fou una més de les activitats de germanor que han unit margalidans i tarbeners els darrers anys, quasi totes de caràcter cultural, com visites, concerts, representacions teatrals i festes. Els actes del 400è aniversari del repoblament finalitzaran avui amb un ofici en honor de la Beata i un dinar.