Els lligams històrics que uneixen Santa Margalida i Tàrbena, al País Valencià, tornaren a enfortir-se aquest cap de setmana. Els dos pobles, agermanats des del 1998, commemoren els 400 anys de repoblació mallorquina al sud valencià, un fenomen migratori que es registrà arran de l'expulsió dels moriscs de les comarques de la Marina. La Casa de Cultura de Tàrbena acollí ahir un simposi en què, a través de vuit ponències d'historiadors de Mallorca i del País Valencià, s'abordaren diferents aspectes de l'origen mallorquí dels municipis de la Marina. Fins a Tàberna, s'hi desplaçà una delegació de Santa Margalida, encapçalada pel batle, Miquel Cifre, i l'associació Margalidans agermanats.
"Enguany se celebra el 400è aniversari de l'expulsió dels moriscs i el repoblament per colons mallorquins", afirmà l'investigador i professor de la UIB Antoni Mas, qui participà en les jornades amb la ponència Una visió margalidana de l'emigració i el retrobament. La zona quedà buida, els senyors hagueren de cercar pobladors d'altres indrets i els habitants de l'Illa no passaven per un bon moment. "En aquell temps, Mallorca patia de fam i, a més, el 1613 hi va haver una collita molt dolenta i suposava un problema mantenir la gent. Entre 4.000 i 5.000 persones emigraren de Mallorca al País Valencià, ningú no hi va anar forçat", explica Mas.
Esperit de germanor
Hi ha una vintena de pobles de la comunitat que són descendents d'una majoria de mallorquins, dels quals Santa Margalida es troba agermanat amb tres: Tàrbena, Xaló i vall d'Ebo, que també es varen veure representats en la trobada. Tanmateix, cal recordar que aquesta relació de concòrdia no fou sempre així. "Molts pobles varen perdre la consciència del seu origen, però altres, com Tàrbena, vall de la Seta, vall de Gallinera i Lorxa, sempre ho han tingut present. Ser descendent de mallorquí estava mal vist i qualificar algú de mallorquí arribà a ser despectiu, perquè llavors érem els immigrants. Deien que arribàvem baratats per porcs i molts de pobles varen anar perdent la relació amb Mallorca de manera interessada", comenta l'investigador.
Això ha canviat durant les darreres dècades i ara els pobles de la Marina estan orgullosos de les seves arrels. "Hi ha elements mallorquins que encara es conserven en la parla. Per exemple, alguns pobles no pronuncien la "r" final, hi ha lèxic i expressions que perduren, com "si fos vera", o fins i tot a Tàrbena conserven l'article salat i els pronoms personals", assenyala Mas.
La d'ahir fou una més de les activitats de germanor que han unit margalidans i tarbeners els darrers anys, quasi totes de caràcter cultural, com visites, concerts, representacions teatrals i festes. Els actes del 400è aniversari del repoblament finalitzaran avui amb un ofici en honor de la Beata i un dinar.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una vegada, pel desembre de 1996, un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort (natural de Petra) i que vivia a València, em convidà a passar uns dies a Tàrbena. Fou allí on tinguí contacte, per primera vegada, amb persones que parlaven amb l'article salat. I també, on aprenguí que si u volia contactar amb l'alumne, era molt interessant posar-se a un nivell "de tu a tu". Són coses que sovint s'aprenen quan "fem món". També recorde el caràcter servicial de les cases en què estiguérem presents i les olives i més. En una segona visita, la darrera fins ara, potser pel 2005 o 2006, i amb una població prou canviada, arquitectònicament i tot, escoltí com l'amic parlava a un important grup de persones (la immensa majoria, cristians), sobre la repoblació de mallorquins en comarques més pròximes a l'Horta de València, comarca on visc. En síntesi, tots els dies són una oportunitat per a aprendre. Gràcies per la informació i per la publicació en una llista lingüística (Infomigjorn), per mitjà de la qual he tingut accés al contingut històric i lingüístic. Mestre i historiador Alaquàs (l'Horta).
GRAN fa alguns anys, els "mallorquins valencians" eren considerats "de poble" i els altres valencians se'n reien del seu accent i de les seves tradicions. Aleshores no estava "de moda" ser descendent de mallorquins i ara resulta que n'hi ha fins a i tot a pobles molt al sud de la Vall de Gallinera.
Tens tota sa raó, senyor/a BUF, el problema és que ells sempre es fiquen per enmig. I contra això, ni tu ni jo hi podem fer res.
@GRAN, no importa ficar sempre per enmig els partits polítics... Buf!
Sempre estarà de moda ser descendent de mallorquins... Els valencians que no són peperos són molt bona gent, també n'hi ha qualcun pepero que és bon al·lot. El que passa és que tenim cul i merda amb sos catalans. I els valencians també molen. Valencians i mallorquins sempre amics.
Ara, a les comarques del sud del País Valencià, "està de moda" presumir de ser descendent de mallorquins. Benvinguda sigui la moda...
Una notícia ben guapa!