De cala Saona al camí del Caló

Tant el punt de partida com el d'arribada és el mateix: la bellíssima cala Saona, una de les cales més belles de Formentera. La carretera que du a aquesta rada neix en la del cap de Barbaria. La carretera acaba en un descomunal edifici, un hotel d'arquitectura tediosament estàndard. Per sota jeu la cala, no molt àmplia, encara que sí profunda, de gran bellesa i freqüentada per un turisme de tipus familiar.

Sortim pel caminet del costat esquerre fins a situar-nos per sobre els varadors. Al damunt resten un seguit de barraques de pedra, d'estructura simple, emprades com a petits magatzems. A tall de timba, trobam dues soques seques plantades a la roca d'on es pengen els peixos perquè també s'assequin.

Des d'aquí fins a la punta Rasa, la riba es presenta poc accidentada. La timba, cada cop més accentuada, ens remunta damunt la mar fins a esdevenir una magnífic mirador des d'on contemplar la resta de la costa fins a la punta de la Gavina, la torre de l'Espalmador i les marines eivissenques.

Doblam el cap i tombam cap al sud. A sota s'obre una gran cavitat, visible parcialment des de la nostra posició. Al davant -passat el cap Alt- se situen tota una sèrie de xalets disseminats. Nosaltres, fent ús del domini públic del litoral, passarem vora la timba. A partir d'aquí, la costa s'eleva com si emergís des de les profunditats de la mar. Una ullada a rere ens permet gaudir d'un paisatge mancat de vegetació, gairebé lunar, agressiu i mesurat alhora.

Passat el Racó Alt localitzarem una solitària caseta a l'esquerra. A partir d'aquest moment, la ruta supera un bon seguit de parets seques de partió, algunes ben xiques. La garriga interior contrasta amb l'apenyalament del litoral, cada cop més i més desafiant. Malgrat això, algunes d'aquestes parets davallen per la mateixa cinglera fins arran de mar. Abans de conèixer aquest paratge, pensàvem que les parets de la serra de Tramuntana mallorquina eren les més agosarades. Anàvem -evidentment- ben errats.

A partir d'aquí, un carrerany avança una mica més decantat de la costa, entre mates i savines reclinades pel vent. Per dins el matoll s'albira una taca blanca enmig del paisatge monòton. Es tracta del xalet solitari dit El Celacant, situat prop del racó de la Llenya, un dels calons amb varadors més garrits de Formentera. Vora aquest habitatge de situació privilegiada, parteix un camí cap a l'interior (llevant): és el camí del caló de la Llenya. Passarem vora les primeres tanques, perimetrades per murs de pedra en sec molt ben executats. Mentre deixam la bella costa a rere, ara al davant s'obre als nostres ulls la riba occidental de l'illa, presidida per la Mola.

El camí aviat s'encaixa entre parets, en què fins i tot trobarem alguna claveguera. Una altra mostra de l'art de construcció de la pedra en sec és una barraca que aprofita el caire de dues parets: a l'interior encara resten amb els llenyams de savina que sostenien el desaparegut sostre.

Avançam i deixam de banda dos habitatges, un dels quals precedit per símbols d'inspiració orientals. El camí supera un turonet poblat de pins ben esponerosos i arriba a un important creuer. Tombarem cap a tramuntana (esquerra), encara que abans val la pena recrear-se en les arquitectures que ens queden just a l'enfront. Ben segur que ens reafirmarà la mediterraneïtat la parella formada per un pou amb cúpula rodona i un altívol fasser, tot amb el relleu de la muntanya formenterenca de fons.
El camí, momentàniament asfaltat, davalla entre propietats. A l'esquerra queda un petit casament, precedit d'un porxo. Al cap de poc, vora un aljub gros, arrenca un camí a l'esquerra, també identificat amb un símbol oriental. Deixam, per tant, el camí que portàvem i avançam flanquejant un gran sementer. De fons, per damunt el verd del camp i el blau de la Mediterrània, la desafiant faç del Vedrà.

Un discret habitatge acompanyat de figueres queda a l'esquerra. Després d'un pinaret, tombarem per un camí a la dreta (nord) i passarem a frec d'una casa amb les finestres morades. Més avall, més cases, memorables més que per l'arquitectura pels topònims. Sortirem en una nova cruïlla, on voltarem cap a l'esquerra. Sobre una roca podrem veure pintada la indicació "playa". Seguint les senyes, tornarem a cala Saona. Si baixam per la canal que desemboca en la cala val la pena no perdre's un interessant element etnològic: un pou de secció circular de gran alçat, paredat en verd i dotat d'un conjunt de graons per accedir-hi a la boca. L'entrada a la cala des d'aquí ha de fer-se per un lateral, sense envair la zona dunar.