La Beateta, esperant la sortida amb la cort d'angelets, que repartiren dolços al públic. | Ferran Aguiló
Malgrat que a primera hora de l'horabaixa els niguls encapotaren Palma, la Beateta tornà a sortir un any més pels carrers de Palma en una processó en la qual participaren centenars de persones, però que va estar marcada per una menor presència de carrosses i de públic respecte d'anys anteriors.
Encara no eren les 18.00 hores quan al passeig Mallorca començaren a arribar els primers grups per preparar la cavalcada, ambientada amb la música dels xeremiers. A mesura que arribaven els participants, el cel s'aclaria i la processó començà el recorregut passades les 19.15 hores.
El solleric Toni Frau fou, en aquesta ocasió, el padrí de la Beateta. Així, agafà el relleu a Vicenç Torres, qui havia gaudit d'aquest honor els 22 anys anteriors. Els tamborers de la Sala encapçalaren la marxa, seguits de ben a prop per les dues carrosses de l'Assumpció de Son Espanyolet: una amb una beateta i l'altra amb una escena de monges.
La colcada rebé la presència de més d'una trentena de dimonis, que s'encarregaren de donar ensurts als més petits. Els infants, però, després es veien alleugerits amb els caramels que repartien les carrosses i les pageses, que duien els dolços als cistells.
La petita Maria Alzamora Nadal fou l'encarregada enguany de donar vida a la Beata i presidí la desfilada fins al convent de Santa Magdalena des de la tradicional carrossa, envoltada d'una cort de més de vint angelets. La cavalcada va tenir dues aturades tradicionals. La primera fou a l'altura de la parròquia de Sant Nicolau, on el rector va fer baixar un cucurull amb llepolies i la Beateta li lliurà una capsa de bombons. L'altra fou al teatre Principal, on la Beateta fou rebuda per les autoritats.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquells que diuen que estimen Mallorca i lo mallorquí, haurien de veure en quina llengua va escriure la beata, sa que parlava, i, si la volen imitar, ja ho saben.
La nostra senya d'identitat col·lectiva és la llengua que encara parlam, tot i que ens o han posat difícil durant segles. Segur que hi ha beatetes per triar que parlen la llengua tradicional de Mallorca. S'ha de triar bé. I que vulgui ser beateta, que parli mallorquí (català), que tothom en pot aprendre, si no en sap.
Francament, feia ràbia veure el progenitor de la beateta que en castellà deia una cosa així com "hay que mantener nuestras tradiciones". La tradició essencial de Mallorca és parlar en la seva llengua, no en altres. Si han renegat de l'essència ser mallorquins i només parlen en castellà, fora més coherent que anassin a fer passacarrers per la Villa y Corte, vestits de chulos y manolas.
Doncs, si no parla el català, no hauria de poder fer de beateta.
Enhorabona per la tasca desenvolupada per la Policia Local
una beateta que no parla català ni en la intimitat.... Son pare tampoc.