El mallorquí Pep Tosar recupera La casa en obres, una peça que va escriure l'any 1998 i que fa un retrat del poeta mallorquí Blai Bonet. L'espectacle s'escenficiarà avui a les 21.00 hores al teatre de Lloseta, avalat pel gran èxit obtingut en el passat tant en l'àmbit de la crítica com del públic. La casa en obres travessa el periple vital i literari de l'autor felanitxer i mostra, a la vegada, el panorama vigent en la primera meitat del segle XX a Barcelona i a Mallorca. Tot nasqué com "un encàrrec de Xavier Albertí quan era director del Grec, l'estiu de 1998".
"Em comanà un recital de poesia, jo vaig estudiar fil per randa l'obra de Bonet i vaig veure que era impossible fer-ne cap recital que fos representatiu de res. I vaig decidir convertir-ho en un espectacle amb un decorat de 9 metres, 8 actors i 4 músics en directe. Ara, el decorat no hi és i els músics són en un CD", declara. La música d'aquest disc "és original", composta per a la representació.
El mateix Tosar és l'encarregat de posar el cos a l'ànima de Blai Bonet sobre l'escenari, una ànima que es mostra en els seus textos en prosa, els articles periodístics i els poemes. La resta del repartiment és format per Marta Betriu, Evelyn Arévalo, Catalina Inés, Salvador Miralles, Albert Mèlich, Jordi Vaqué i Joan Fullana. Sobre el fet de tornar a representar La casa en obres, l'actor illenc assenyala que "com més va, més indispensable ho trob: perquè de cada dia tot resulta més i més incomprensible, més i més invisible. Potser en el nostre món d'avui, al deliri actual li pot convenir una mica de fonda i simple visibilitat blaibonetiana", sentencia.
Sobre el pas del temps, Tosar considera que "només pot afavorir" aquesta peça. "De cada vegada tenc una edat més acostada a la del Blai Bonet que seu a Santanyí per contar la seva història", afirma. La meitat de la companyia que escenificarà avui La casa en obres és de l'Illa, mentre que la resta d'intèrprets són catalans i han hagut de treballar la fonètica mallorquina. "Jo m'ho pas millor que mai. Em ve molt de gust el discurs de Blai: és un discurs lluminós i optimista i resulta d'allò més necessari", postil·la.
Blai Bonet torna de la mà de Pep Tosar
El mallorquí Pep Tosar recupera el muntatge La casa en obres, un recorregut tant vital com literari per la figura de l'escriptor Blai Bonet que es representarà avui, a partir de les 21.00 hores, al teatre de Lloseta
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ben pensat, teniu raó. Allò més fàcil hauria estat parlar d'accents i no de fonètica. Ja em queda una equivocació menys en aquesta vida!
La nostra pertinença a la nació catalana es remunta a l'època de formació del nostre espai nacional complet i de la llengua catalana -segles XII i XIII- i no es pot comparar amb el cas d'Estats Units i Anglaterra. La comparació adequada seria entre l'anglès d'una part d'Anglaterra i el d'una altra. Per tant, la fonètica mallorquina és catalana, com ho són la fonètica barcelonina, la valenciana, la menorquina, etc.
Apreciat lector, és impossible arribar a la conclusió 3., perquè "fonètica" no és sinònim de "gramàtica". El concepte "fonètica", només fa referència a l'accent, que, com és conegut per tothom, és diferent a àrees geogràfiques diverses. Per exemple, als Estats Units i Anglaterra és parla anglès i ningú no dubta d'això, encara que les fonètiques dels parlants d'aquests dos llocs són molt diferents. Com a redactora (que no redactor), en tot moment era conscient del que volia dir. Moltes gràcies.
"La meitat de la companyia que escenificarà avui La casa en obres és de l'Illa, mentre que la resta d'intèrprets són catalans i han hagut de treballar la fonètica mallorquina." O sigui: 1.- La meitat de la companyia no són catalans. 2.- L'altra meitat sí que ho són i, per això, han hagut de treballar la fonètica mallorquina; per tant, 3.- La fonètica mallorquina no és catalana o, dit d'una altra manera, el mallorquí no és català. Aquí hi ha qualque cosa que falla; perquè no crec que el redactor de la notícia tengui la intenció d'arribar a la conclusió del punt 3, com si fos un gonellista qualsevol. La solució és que no és veritat que només la meitat de la companyia siguin catalans, sinó que tots són catalans -continentals o insulars- i formen part d'una companyia catalana -continental o insular-. Passa que entre ells n'hi ha una meitat que no són catalans de Mallorca: són catalans del Principat -principatins- o de Barcelona -barcelonins-, de Girona -gironins-, del Vallès -vallesans-, etc. i aquesta meitat, com és natural, no domina la fonètica de la part insular del país. Hem d'anar alerta amb l'ús mutilat ,això és, reduït al Principat, del gentilici "català" si no volem que se n'aprofitin els amics d'en Pep Gonella.