El pas de la Selleta Petita

En aquest lliurament de finals d'estiu i d'inici de tardor us proposam una ruta circular, breu però dura, apta sols per als bons trescadors de territoris de fora petja pels cingles meridionals del puig de Galatzó. La ruta necessitarà de les màximes atencions, ja que en alguns punts, especialment dins el pas de la Selleta Petita, passarem vora timbes. Advertit això, només cal recomanar molta aigua, bon calçat i seny.

La ruta parteix de l'extrem del vial de la urbanització Son Nét (Puigpunyent) que mor damunt la font de l'Ullastre. Per arribar-hi amb vehicle, cal que a la sortida de Puigpunyent en direcció a Galilea entrem cap a la parcel·lació. Seguint les indicacions arribarem a un coll des d'on parteix (recte) el camí que va a la reserva de Galatzó. Nosaltres, però, tombarem a la dreta, ara per un parell de revolts ben costeruts. Després de passar sota una balma, i amb el puig de Galatzó ben davant, superarem un gran comellar, deixarem sengles vials a ambdós costats i arribarem a un coll, on també parteixen altres vials als laterals. Prosseguirem recte fins al final, on podrem deixar el vehicle. Uns metres abans d'acabar l'asfalt, a l'esquerra, trobarem l'arrencada d'una pista forestal, la qual du immediatament a una barrera.

Travessam la barrera i avançam uns cinquanta metres per una antiga pista fortestal. Des d'aquí contemplarem els penya-segats com cauen des de la llarga cresta del puig de Galatzó. Després d'haver recorregut aquesta distància, a la dreta, trobarem unes fites i tot seguit un senderó que s'enfila pel coster de manera diagonal. Avançam entre mates, matolls i alguna alzina relicta. Les fites ens menen pel coster a través de restes de rossegueres i clapes inestables.

Aviat sortirem de la vegetació i enfilarem cap a un coll limitat per una llarga paret seca, en regular estat de conservació. Es tracta del coll del Ratxo, un dels pocs passos naturals per on accedir a aquesta zona de la muntanya, perfectament conegut pels vells caçadors puigpunyentins i galileus. Des del mateix coll, podem obtenir unes primeres vistes del perfil del puig de Galatzó, com també del puig de na Bauçana i les cotes de Galilea. Si el dia és clar, albirarem fins i tot el puig Major a través d'un bon nombre d'esquenes muntanyoses.

Pujam uns metres, ens situam sobre l'esquena del coll i voltam a la dreta. A patir d'aquest punt ascendim per un coster pedregós, amb trams de roca viva on potser haurem de posar les mans. Aquí les masses de boixos són els protagonistes. A l'esquerra, com a cotes més importants ens queden el Penyal Gran (556 m) i més enfora els Puntals del Ratxo (442 m). A rere, les terres calvianeres seguides de la vasta mediterrània.

Continuam pujant fins a assolir la base d'una mena de barrera rocallosa, sota la qual sortirem cap a la dreta. Aquí, si tenim sort, trobarem la boca d'un avenc, força estreta. Al cap de cinc minuts arribarem a la cresta, des d'on les vistes cap a ponent són un vertader privilegi: la mola de l'Esclop (grafiada històricament en una bona pila de documents com "moleta de l'Esclop", això és, sempre en diminutiu), amb el puig Batiat, la Cadira del Bisbe i el puig de la Grua en forma de llarga carena dentada; tota la clotada de les Sínies amb tots els torrents i xaragalls que hi davallen precipitadament; la poderosa cometa del Voltor i l'esquena dels Ases com a orografia més rellevant als peus de les timbes...

Caminam deu minuts més, passam el que sembla una mena de rotle fins a assolir una zona amb la cresta molt prima i abrasiva, amb blocs disposats ací i allà. Just davant nostre queda el darrer ressalt del puig, amb el vèrtex ja visible. Doncs just aquí, a la dreta, baixa un comellar en fort rost, per on ens haurem d'amollar. La mirada atenta descobrirà tot d'una un seguit de fites. A partir d'aquí fins al bosquet d'abans el pas del Ratxo -això és, fins a tocar peu pla- és força incòmode.

Baixam el primer comellar, llavors tombam a l'esquerra i, per l'exterior d'una mata, arribam a l'extrem d'un corredor, amb bones vistes dels clivells del Galatzó. Ens llançam corredor avall (dreta) flanquejant les timbes que cauen del cim entre mates que dificulten la passa. Tot i això, el redol és d'encís, de gran caràcter. Després d'una llarga diagonal, arribam al coll d'un embut per on ens llançam pel mig de la rosseguera, fins al tirany d'anada.