“Sempre hem apostat per l'art que sentíem”

La plaça Major de Pollença està ocupada per comerços de la restauració, però no tota. Una galeria d'art ha resistit durant 34 anys l'invasor: la Bennàssar. És com si es tractàs del poblat de l'Astèrix; ha estat un bastió irreductible de l'art pollencí durant tres dècades. Però li ha arribat l'hora d'acomiadar-se. Crisi? Inviabilitat? No. El motiu de l'adéu és la jubilació dels seus impulsors, Antoni Dionís i Tòfol Borràs.

dBalears pujà ahir fins a Pollença per parlar amb un enfeinat Dionís en una galeria deserta que avui a les 20.30 hores farà la darrera inauguració: la d'una col·lectiva d'acomiadament d'uns 60 artistes. El telèfon no atura de sonar durant tota l'entrevista. L'activitat és frenètica. "Entens per què em vull jubilar?", exclama el director de la galeria. "No tancam perquè hi hagi crisi. De fet, podríem continuar deu anys més", afegeix.

Trenta-quatre anys després, com recordau els inicis de la galeria?
Quan començàrem l'any 1977 ho férem amb il·lusió. Pensàrem que ens aniria bé i així ha estat. Llavors gairebé no hi havia cap galeria a la Part Forana. No fórem la primera de Pollença, però sí que som els que més hem durat.

Quina ha estat la política de la galeria?
Sempre hem tingut una doble intenció. Per una part, ens dedicàvem a portar coses que a Pollença no es podien veure, hi dúiem artistes de la Península. I per l'altra, hem volgut donar suport als nostres artistes emergents i movíem les seves obres per fires d'arreu d'Europa.

Quins han estat els criteris de selecció de l'obra exposada?
Bàsicament sempre hem apostat per l'art que sentíem, els pintors que a nosaltres ens agradaven. És un criteri senzill, però em veig incapaç de vendre un quadre que no m'agrada, encara que reconegui que l'autor és bo. Sempre ha estat una qüestió de sensibilitat.

Quin és el secret per mantenir obert tant de temps?
Sempre hem procurat ser molt seriosos, perquè la serietat a l'hora de fer feina és rendible. Complir ens ha permès tenir bona relació amb els artistes i amb tants d'anys hem tingut molt pocs disgusts.

Com veis ara mateix el món de l'art des de Pollença?
Està bé, la gent empeny fort. Jo dic que Pollença és un poble d'artistes. Una vegada vàrem voler fer una col·lectiva de creadors pollencins i no vàrem poder perquè n'hi havia massa. Tomeu Payeras m'arribà a comentar que seria més senzill fer una col·lectiva dels que no pinten!

Què ens podeu dir de la col·lectiva de comiat de la galeria?
Hi hem volgut convidar tots els artistes que s'han exhibit aquí i amb els quals tenim una bona relació. Ja tremol per si m'he deixat algú que no m'ho retregui. I els veïns lamenten que tanquem més que nosaltres. Ja s'ensumen un altre bar restaurant a la plaça.